L’any 2019 no ha estat un any fàcil
per a l’ONG Open Arms. Cada cop més països s’han posat més durs i restrictius a l’hora de permetre l’entrada de persones rescatades al mar Mediterrani i l’organització ha patit persecució política, amenaces, la detenció del vaixell Open Arms i moments crítics a bord del vaixell i obligats a restar al mar ancorats.
Allau de mantes
L’any, però, va començar positivament amb l’ONG desbordada per la reacció a la crida que havien fet al ciutadans demanant mantes. En Gerard Canals, el seu coordinador d’operacions, explica: “Vam omplir dos contenidors marítims de mantes que encara tenim! Les estem enviant cap a Itàlia quan podem i també hem començat a fer col·laboracions amb altres entitats que les necessiten, com per exemple amb Arrels Fundació. No solem fer aquest tipus de campanyes perquè són incontrolables i aquesta ens va sobresaturar“.
Un any dur
El 2019 ha estat un any bastant dur per a l’organització, confessa en Gerard. Recorda especialment l’agost quan durant la segona campanya, on van fer tres rescats de desenes de persones, els van tenir prop de 20 dies aturats a 500 metres de Lampedusa, amb l’àncora tirada. Pel Gerard “allò va ser una tortura per la tripulació, però sobretot per les persones que veien que estaven tan a prop de terra i que no trobaven una solució. Es va arribar al punt que es començaven a tirar a l’aigua, vam tenir amenaces de suïcidi, vam tenir gent que van deixar d’alimentar-se perquè veien que s’evacuaven les persones que estaven malaltes… i després ens van fer aturar el vaixell a un port italià i hi vam estar gairebé un mes detinguts”.
Canvi de polítiques
Open Arms assegura que aquest 2019 ha patit una persecució constant que els ha fet molt difícil poder treballar. Expliquen que aquest any han hagut de dedicar gairebé més esforços a gestionar el postrescat que no pas els rescats en si. Ports tancats, negatives de diferents governs, amenaces econòmiques desorbitades per a l’ONG si seguien amb la seva activitat, saber que qualsevol desembarcament pot acabar amb el vaixell aturat, com els ha passat a ells i a altres organitzacions… En Gerard explica: “Cada vegada veiem com les polítiques de diferents governs són més restrictives amb les llibertats de les persones. A més de no vetllar per la vida de totes elles, ens impedeixen als que volem i podem ajudar-los que ho puguem fer. És molt frustrant… em sembla indignant“.
Feina tot l’any
Amb l’arribada de l’hivern, la meteorologia és més adversa i per això s’han de quedar més vegades a port. D’una banda impedeix la sortida a mar des de platja de les persones que des d’Open Arms fan seguiment, i per altra banda posa en perill la navegació pròpia del vaixell. Tot i això, les persones que intenten arribar a Europa a través del mar no s’atura. Per en Gerard “el pitjor moment sol ser al febrer pel que fa a la temperatura de l’aigua, que sol arribar als 13 o 14 graus… quan cauen a l’aigua generalment s’ofeguen. I si no s’ofeguen però no són rescatats en poques hores moren d’hipotèrmia”.
L’organització disposa de dos vaixells; l’Astral, amb el qual van començar a treballar el 2016, i que actualment és a Barcelona tot just acabat d’arribar de Grècia; i l’Open Arms, el seu primer vaixell propi i dissenyat per al rescat, ara mateix atracat al port de Siracusa (Sicília) fent manteniment i reparacions. La intenció de l’ONG és poder sortir amb l’Open Arms a fer noves missions el dia de Nadal.
