Va ser un dels episodis de la resistència del moviment ocupa de Barcelona més mediàtics. L’intent frustrat de desallotjament de Can Masdeu va començar el 30 d’abril del 2002. 20 anys més tard, en Brian Russell, un dels ocupants, recorda com van preparar durant dies la defensa passiva de l’espai. “Acabàvem de fer una prova i estàvem avaluant com havia sortit, en aquell moment anava a marxar i ens avisen que la Policia Nacional entrava pel camí de Sant Llàtzer”, explica.
“Teníem una ordre de desnonament oberta —afegeix Claudio Cattaneo, un altre dels ocupants—. Vam actuar per sorpresa, en el moment que va arribar la policia es van atrinxerar dins per aguantar el temps necessari perquè ens poguéssim penjar per fora de Can Masdeu“, narra 20 anys després.
Penjats de la façana durant 60 hores
11 persones es van penjar amb cordes, fustes i fins i tot una banyera a la façana de Can Masdeu, entrelligats pel coll entre ells, de manera que si es tocava una corda, algú podia resultar ferit. La idea era agafar desprevinguda la policia. “Vam pensar que sense cordes i arnesos es pararia el desallotjament i guanyaríem temps”, explica Claudio. Ningú no s’imaginava que en lloc d’unes hores, l’intent de desallotjament duraria gairebé tres dies.
“Hi havia un centenar de policies, van ser moments de resistència molt durs, però també molt bonics”, recorda Brian. Sota el sol, la pluja i sense aigua ni menjar, alguns dels ocupants van haver de despenjar-se hores després. “La policia va cridar als Bombers perquè els ajudessin a fer-nos fora, però els Bombers van mirar si estàvem bé, perquè hi havia situacions d’hipotèrmia i de malestar general“, explica en Brian.
Una acampada en suport del col·lectiu
A banda de la trentena d’ocupants, hi va haver també un gran suport de veïns i entitats. “On ara hi ha els horts de Can Masdeu s’hi va instal·lar una acampada de gent que demanava la retirada de la policia —explica Claudio—. Recordo que alguns companys van intentar fer-nos arribar menjar i aigua, i es van viure alguns moments de tensió“.
Can Masdeu, propietat de la Fundació de l’Hospital de Sant Pau, havia estat ocupada al desembre del 2001, després de 50 anys d’abandó. En aquests primers mesos, els ocupants havien engegat un projecte mediambiental per recuperar la riera de Sant Genís, i ja havien conreat una hectàrea de terreny. L’acampada de suport va reforçar els lligams entre els ocupants de Can Masdeu i la xarxa veïnal de Nou Barris.
El dret a la vida per sobre de la propietat privada
Després de 60 hores de resistència, el jutge va cedir i suspendre el desallotjament de Can Masdeu. “Havien passat ja dos dies i mig, hi havia hipotèrmia entre les sis persones que encara resistien penjades de la façana”, recorda Claudio. “Va ser llavors quan el jutge va dictaminar que el dret a la vida era més important que la propietat privada“.
“Vam guanyar molta visibilitat per la lluita que estàvem fent —afegeix Brian—. Aquest espai feia dècades que estava abandonat i volíem que fos un espai social, d’agroecologia, amb habitatge i una comunitat”. Tots dos recorden l’eufòria de la celebració quan els agents van abandonar la vall de Can Masdeu.
La casa dels futurs
Aquest mes de maig acaba de fer 20 anys d’aquest episodi. Can Masdeu va deixar de ser aleshores un edifici abandonat per convertir-se en un espai social i d’agroecologia. Entre diversos projectes nascuts des de llavors hi ha la iniciativa de recuperar l’antic Hospital de Sant Llàtzer, situat a pocs metres de Can Masdeu, i convertir-lo en la Casa de Futurs: un espai de resiliència i justícia climàtica.
