La sentència del procés té 493 pàgines, en les quals el Tribunal Suprem dona a conèixer els arguments per a la condemna dels polítics i líders sobiranistes. Per entendre la justificació del tribunal, desgranem la sentència del procés a través de 10 claus:
1. Violència “provada”, però insuficient per a la rebel·lió
El Suprem ha exclós la rebel·lió perquè malgrat afirma que queda provat que es van produir “indiscutibles episodis de violència” durant la tardor del 2017 “no van ser suficients”. Perquè ho fossin, la sentència diu que la violència havia de ser “instrumental, funcional, preordenada de forma directa, sense passos intermedis”. La sala també afirma que tot i reconèixer la violència, li mancava “funcionalitat” per “aconseguir la secessió”. I la prova és que només amb la publicació al BOE de l’aplicació de l’article 155 “en va haver-hi prou” perquè els processats “desistissin de l’aventura que havien emprès”. La sentència acusa, de fet, els processats de ser “conscients de la inviabilitat jurídica d’un referèndum d’autodeterminació” i d’utilitzar-lo com un “esquer per a la mobilització” d’uns “il·lusionats ciutadans”. I conclou que el que es qualifica com a “ensomni” o “artifici enganyós” no és suficient per a la rebel·lió perquè “el risc ha de ser real”.
2. La sedició
Tot i que el tribunal ha descartat la rebel·lió, la sentència diu que el comportament dels líder independentistes sí que encaixa amb la sedició. La sala diu que els líders polítics i socials van “mobilitzar la ciutadania en un aixecament públic i tumultuari que, a més, impedeix l’aplicació de les lleis i obstaculitza el compliment de les decisions judicials”. El tribunal posa com exemple d’això l’1 d’octubre i afirma que va ser “encoratjat pels acusats, entre moltes altres persones per convertir en paper mullat ―amb l’ús de vies de fet i força física― unes decisions judicials del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”. Per al Suprem, els condemnats són culpables de “supeditar […] l’acatament de la decisió d’un Tribunal […] a la voluntat d’una, deu, mil, milers o milions de persones”.
3. La malversació
El Suprem ha condemnat també per malversació Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa, Raül Romeva. La sentència argumenta que tant l’exvicepresident del govern com aquests consellers van executar despeses econòmiques per l’organització del referèndum com la cessió d’espais públics per als punts de votació de l’1-O. En canvi, la sala diu que “no ha quedat acreditat, malgrat l’esforç provatori desplegat per les acusacions, que les consellera Bassa i els consellers Forn, Rull, Vila i Mundó haguessin posat l’estructura dels departaments que dirigien al servei de les despeses concretes del referèndum.
4. Les inhabilitacions
La sentència del procés ha comportat directament la inhabilitació de polítics, que no podran exercir cap càrrec públic durant els anys que durin les seves condemnes. L’afectació més directe és per Joaquim Forn que fins ara exercia de president del Grup Municipal de JxC a l’Ajuntament de Barcelona. Les inhabilitacions també afectaran als condemants que es presentaven a les llistes de les eleccions generals del 2019. De fet, formacions com JxC i ERC cercaven que encapçalessin les candidatures al Congrés. En els casos de Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó, la inhabilitació és per a un any i vuit mesos.
5. El 20-S, “no només una concentració ciutadana”
Sobre els fets del 20 de setembre davant del Departament d’Economia, el Suprem assegura que no es va tractar només d’una “concentració ciutadana” i que la intervenció dels Jordis tenia també una intenció de “demostrar a tota la societat, en ple i acreditat concert amb els responsables governamentals, que els jutges i magistrats que exercien la seva funció constitucional a Catalunya, havien perdut la capacitat per executar les resolucions”.
6. Centenars de testimonis obviats
Durant el judici del procés centenars de testimonis van declarar al Suprem sobre l’1-O, majoritàriament policies i ciutadans. Doncs bé, el tribunal ha decidit que cap d’ells sigui “prés com a testimoni de referència” ja que en la seva declaració “van oferir una versió filtrada per una profunda càrrega emocional”. El Suprem afirma que “el nombre de persones que es van concentrar als centres, les ordres rebudes pels agents de l’autoritat i la dinàmica d’enfrontament que va presidir la seva actuació, han imposat en tots ells, policies i ciutadans, una memòria selectiva” que “debilita enormement la potencial càrrega de proves” de les fonts.
7. El compliment de la pena i el tercer grau
La sala ha desestimat la petició de la fiscalia que els condemnats no rebin el tercer grau abans del compliment de la meitat de la pena que se’ls ha imposat. El tribunal ha explica en el seu escrit que els acusats ja han estat castigats amb penes de privació de llibertat i penes d’inhabilitació per exercir les responsabilitats com les que exercien en el moment dels fets. I, en tot cas, serà facultat de l’administració penitenciària determinar quan canviï el règim penitenciari dels condemnats.
8. Negació del dret d’autodeterminació
El Tribunal Suprem desmenteix que existeixi el dret a l’autodeterminació en cap tractat internacional. La sala va més enllà en la seva interpretació i afirma que “tot moviment de secessió unilateral en una societat que hagi fet seves la Convenció dels Drets humans de 1951 i la Carta de Drets de Lisboa del 2010 és, per definició, un moviment antidemocràtic, perquè antidemocràtic és destrossar les bases d’un model constitucional per construir una república indentitària en què el pluralisme ideològic i polític no estan garantits”. I afegeix que “no hi ha democràcia fora de l’estat de dret”. Sobre el dret a decidir, i en la mateixa línia, el Suprem resol que no existeix un dret a decidir exercitable fora dels límits jurídics definits per la pròpia societat. No existeix tal dret i la seva realitat no és una altra que una aspiració política“.
