El quatre de juny del 2009 s’obria un camí judicial per a centenars de víctimes de l’amiant a Catalunya. Per primera vegada un jutjat social català va condemnar l’empresa Uralita, la principal fàbrica espanyola de fibrociment, a indemnitzar un extreballador malalt i les famílies de dos exempleats més d’aquesta companyia que van morir per haver treballat en contacte amb aquest material cancerigen durant anys. El jutge va obligar a pagar-los un total de 200.000 euros entre els tres, en considerar que durant anys no s’havien pres les mesures de seguretat necessàries per evitar el contacte d’aquests treballadors amb l’amiant.
El bufet d’advocats Col·lectiu Ronda, que va dur el cas, va celebrar una notícia que va obrir un camí per a centenars de treballadors i les seves famílies. Al cap d’un any, i això encara va esdevenir més rellevant, el TSJC va ratificar la sentència. El 2012 va arribar per primera vegada una condemna del Tribunal Suprem contra Uralita.
Des de llavors, l’import total de les indemnitzacions dels casos portats pel Col·lectiu Ronda que ha hagut de pagar l’empresa Uralita, ara anomenada Coemac, és d’uns 23 milions d’euros. El bufet d’advocats també ha aconseguit sentències favorables a treballadors d’altres empreses que han emprat aquest material cancerigen com Rocalla o el Port de Barcelona. Actualment assessora els treballadors del metro en la crisi de l’amiant al suburbà.
L’amiant, un problema que persisteix
Malgrat que a l’estat espanyol l’amiant es va prohibir l’any 2002, aquest material cancerigen encara és ben present a la nostra societat. A Barcelona hi ha una infinitat de punts on trobem, per exemple, teulades i canonades de fibrociment. Els experts alerten que la majoria ja han esgotat la seva vida útil i, per tant, s’estan degradant. Això suposa més risc que s’alliberin fibres d’amiant a l’ambient.
La inhalació de fibres d’amiant pot provocar alteracions i malalties molt greus, com l’asbestosi o càncer de pulmó. Les persones afectades són principalment els treballadors que han fet servir el material. Tot i això, també existeixen víctimes passives: familiars i veïns dels voltants de les fàbriques exposats a aquest material també estan desenvolupant aquestes patologies.
