TERESA SABATÉ, testimoni "Quan van entrar els nacionals, jo estava jugant. El meu germà va venir corrents. Vaig anar amb ell, vam pujar al balcó i anar mirant: 'Mira, mira...' I de cop i volta, la meva mare ens va agafar en un grapat, va tancar els finestrons i ens va fer una patacada al cul... No ens havia pegat mai. Anaven esparracats. Semblaven una cosa, no ho sé... Tirada, bruts, malcarats. L'aspecte no era precisament d'un exèrcit triomfant." JAUME FONT, testimoni "La gent estava contenta que ja no hi havia bombardejos i s'havia acabat la guerra. La preocupació era el menjar i els diners. L'alegria és de dir: 'Me'n puc anar a dormir i no hauré d'apretar a córrer com tantes nits havíem hagut de fer, d'apretar a córrer quan hi havia un bombardeig'." CONCHITA VÁZQUEZ, anarquista i membre de les Joventuts Llibertàries "Qui estava a les barricades era el meu pare. El van afusellar als 45 anys. Van afusellar 70 homes i estan al Fossar de la Pedrera. Quan em van agafar, em van portar a Santa Coloma, al 'cuartel' de la Guàrdia Civil. No esperava que em portessin a la presó perquè jo no havia fet res."
Per a bona part de la població, l’arribada dels nacionals els feia presagiar que la guerra havia acabat o que, si més no, poc temps li quedava. Per això, segons explica Jordi Font, “la gent estava contenta que ja no hi havia bombardejos i s’havia acabat la guerra”. El que més els preocupava aleshores era el menjar i els diners.
Però també hi havia molts barcelonins i barcelonines per a qui el malson no havia fet res més que començar. La Conchita Vázquez té 93 anys és filla d’un anarquista afusellat aquell mateix any. Va formar part de les Joventuts Llibertàries i, juntament amb 32 joves més, va entrar a la presó de les Corts amb només 17 anys. I s’hi va passar dos anys i mig. Van exigir-li que signés una declaració per justificar l’afusellament de son pare. Tot i les tortures a què la van sotmetre per coaccionar-la, ella s’hi va negar. Avui el seu pare és una de les víctimes reconegudes al Fossar de la Pedrera.
