(ACN) La proposta de llei d’amnistia de Sumar inclou els agents de policia que haguessin comès delictes de lesions per “ús desproporcionat de la força” en el marc del procés. Però en deixa fora aquelles actuacions “susceptibles de ser qualificades de delictes de tortures i contra la integritat moral o de detencions il·legals d’autoritat o funcionari públic”. Així consta en el dictamen que la formació de Yolanda Díaz ha encarregat a un equip d’experts en dret penal i que Jaume Asens ha presentat aquest dimarts a la tarda a l’Ateneu Barcelonès. El document recorda els tractats internacionals ratificats per Espanya i per això sosté que “estem davant d’un delicte imprescriptible que no és amnistiable”. Ha estat enviat tant a ERC com a Junts.
L’informe, elaborat per catedràtics i professors de dret penal, recorda que les actuacions policials entre l’1 i el 4 d’octubre del 2017 “van ocasionar unes 1.000 víctimes de diversa gravetat” i destaca que hi ha 47 procediments penals oberts, entre els quals els cinc policies imputats per la pèrdua d’un ull de Roger Español. D’altra banda, també assenyalen que les protestes contra la sentència del procés van deixar 438 lesionats i les manifestacions contra l’aplicació del 155, 117 ferits, un dels quals va perdre un testicle.
En canvi, segons el dictamen jurídic, sí que serien “amnistiades” les actuacions de la policia “encaminades a impedir la celebració” del referèndum de l’1-O i “el desenvolupament d’actes en defensa” d’aquesta consulta o contra “decisions governamentals o judicials”. Es tractaria dels delictes comesos pels funcionaris públics contra les garanties constitucionals i els delictes de lesions “quan hagin estat causats per un ús desproporcionat de la força”.
Detencions il·legals
La proposta de Sumar també deixa fora de l’àmbit d’aplicació d’amnistia les detencions il·legals, que descriu com “els supòsits de detenció en què el funcionari coneix des de l’inici de l’actuació que no hi ha base legal” per justificar la privació de llibertat. “Són els supòsits, entre altres, en què el funcionari públic realitza la detenció al·legant desobediència, resistència o atemptat del ciutadà i és conscient de l’absència d’indicis objectius de criminalitat”, assenyala el document.
En canvi, el document sí que considera susceptible d’amnistia la “detenció ajustada a dret que, posteriorment, esdevé il·lícita”. És a dir, aquells casos en què hi ha una causa legal que possibilita la detenció però no es respecta algun dels drets constitucionals o processals del detingut”.
“Accions reivindicatives del dret a l’autodeterminació”
Més enllà dels cossos policials, la proposta presentada planteja que s’han d’amnistiar “totes aquelles accions i omissions executades per ciutadans reivindicatives de l’autodeterminació de Catalunya”. Hi inclou totes aquelles susceptibles de ser qualificades de delictes contra l’Administració pública, contra l’Administració de justícia, contra la Constitució i contra l’ordre públic.
De la mateixa manera, també dona cobertura als delictes de lesions, amenaces, coaccions, descobriment i revelació de secrets, violació de domicili de persones jurídiques, danys, falsedats documentals i usurpació de funcions públiques”.
El dictamen presentat per Sumar subratlla que bona part dels processats ho estan per les protestes contra la sentència del procés. En aquest sentit, indica com més de 700 persones van ser imputades per manifestacions entre el 14 d’octubre i el 18 de desembre del 2018, que hi ha més de 250 causes per talls de carretera, que 50 càrrecs de la Generalitat “continuen sotmesos encara” a procediments penals per l’1-O i que més de 700 alcaldes van ser investigats per donar-hi suport.
A banda, afegeix el text, hi ha altres causes encara obertes, com diversos procediments contra els CDR per desordres públics, l’operació Volhov, la causa del jutjat 18 contra 10 dirigents polítics per l’acció exterior i la investigació del Tribunal de Comptes a 54 persones per la seva participació en el referèndum.
Àmbit temporal
Pel que fa a l’àmbit d’aplicació temporal de la llei d’amnistia, la proposta de Sumar considera l’1 de gener del 2013 cam a inici, perquè comença “el procés reivindicatiu del dret a decidir a Catalunya”, i com a data final el 17 d’agost del 2023, perquè és quan es constitueix el nou Congrés dels Diputats que ha de decidir sobre aquesta norma “tan excepcional”.
El dictamen ha estat elaborat per un equip d’especialistes en dret penal, format pels catedràtics Nicolás García (Universitat de Castella-la Manxa), Guillermo Portilla (Universitat de Jaén) i Rafael Rebollo (UAB), i pels professors Antoni Llabrés (Universitat de les Illes Balears i Javier Mira (Universitat de València).
Els juristes han tingut en compte propostes prèvies, com ara la registrada per Òmnium Cultural, ERC, Junts i la CUP al Congrés dels Diputats el 2022.
