Des del segle XIII i durant sis segles, la Santa Creu d'Olorda ha estat vinculada a Molins de Rei. El 1820 però, aquest petit territori va crear un municipi propi que només va durar 95 anys, quan es va dissoldre per raons econòmiques. Llavors cada finca va poder escollir a quin municipi volia pertànyer. La majoria va tornar a triar Molins de Rei, però l'església i una altra masia van escollir pertànyer a Sarrià, que en aquell moment era una vila independent. Ara Molins de Rei demana a l'Ajuntament de Barcelona que se li retorni. JOAN PUIGDOLLERS, regidor de Sarrià - Sant Gervasi "Les diferents vegades que ho ha reclamat des d'un punt de vista jurídic, totes les decisions han estat a favor de la ciutat de Barcelona, alerta, i a favor del municipi de Sarrià, perquè en aquest cas els veïns de Sant Creu d'Olorda, aleshores van decidir que ells volien adherir-se al municipi de Sarrià." Des de 1915 l'església de Santa Creu d'Olorda pertany a Sarrià - Sant Gervasi, tot i que, segons l'alcalde de Molins de Rei, és un lloc majoritàriament freqüentat pels molinencs, que encara se'l senten molt seu. JOAN RAMON CASALS, alcalde de Molins de Rei "Nosaltres reclamem allò que és l'origen del nostre municipi, allò amb què sempre hem tingut vinculació social i històrica perquè sempre ho hem reclamat. Ja el 1820 l'Ajuntament de Molins de Rei va presentar al·legacions contra la creació del municipi de Sant Creu d'Olorda, el 1915 nosaltres no vam estar d'acord amb aquesta divisió de passar Sant Creu a Sarrià, que ara és Barcelona." Molins de Rei ha aprofitat que s'estan revisant les delimitacions dels termes municipals de tot Catalunya per tornar a reclamar Santa Creu d'Olorda. De moment, l'Ajuntament de Barcelona ha rebutjat la petició del retorn de l'església. La Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya haurà de decidir a qui dóna la raó i si no hi estan d'acord, hauran de recórrer als tribunals.

Els termes municipals de Barcelona i Molins de Rei es troben al capdamunt de Collserola. Els molinencs reclamen les cinc hectàrees on està ubicada l’ermita de Santa Creu d’Olorda, que actualment formen part de la capital catalana. Aquest desacord inicia un procés administratiu que podria acabar als jutjats. El consistori barceloní defensa que els habitants d’aquest territori van votar annexionar-se a la vila de Sarrià a principis del segle XX.

La darrera Comissió de Presidència va revisar els límits del terme municipal de Barcelona. El que genera més controvèrsia és el que separa Molins de Rei i la capital catalana. El consistori del Baix Llobregat va signar l’acta de delimitació territorial amb disconformitat. Molins de Rei proposa un nou traçat en què sumaria cinc hectàrees on es troba la parròquia de Santa Creu l’Olorda.

Aquest desacord obre un procés administratiu per determinar els límits dels municipis. La Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya analitzarà els arguments de cada ciutat. Amb aquesta informació, elaborarà un informe vinculant que haurà de ser ratificat pel Departament de Governació. Si una de les parts no hi està d’acord, podrà recórrer contra la decisió per la via judicial.

Des de l’Ajuntament de Barcelona, asseguren que els serveis jurídics ja estan treballant per respondre a aquesta reivindicació històrica de Molins de Rei. Defensen que aquest territori és barceloní i expliquen que els habitants de l’antic municipi de Santa Creu d’Olorda van decidir en una votació popular annexionar-se a la vila de Sarrià.

L’ermita de la discòrdia

El Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià es va encarregar de restaurar l’edifici el 1953. 50 anys després, van recollir la història de la parròquia i el municipi que l’envoltava. L’ermita de Santa Creu d’Olorda està documentada des de 1032. Amb el Decret de Nova Planta i l’extinció dels drets feudals es van constituir els municipis de Molins de Rei i Santa Creu d’Olorda. Aquest últim, però, estava governat per un sotsbatlle que depenia de Molins. El 1820, la parròquia i les masies que l’envoltaven es van aconseguir independitzar-se. A principis de 1916, el municipi es va dissoldre i dues terceres parts van passar a dependre de Molins de Rei mentre que la resta es va adherir a Sarrià. Amb l’annexió de la vila a Barcelona, Santa Creu d’Olorda es va convertir en barcelonina.