La investigació del diari Público que revela que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) tenia com a confident Es Satty, considerat l’autor intel·lectual dels atemptats de Barcelona i Cambrils, ha posat en el centre del debat aquest organisme i el paper que juga. Però què és exactament el Centre Nacional d’Intel·ligència? Com funciona, quina estructura té i quines són les seves competències? I com es finança? El catedràtic de la Universitat de Barcelona, Rafael Martínez, expert en política de seguretat i defensa, ens ho explica en una entrevista al ‘btv notícies vespre’.

  • Què és el CNI?

És un servei d’intel·ligència. No es tracta d’espionatge, tot i que en l’imaginari col·lectiu és el que molts tenen el cap per les novel·les d’espionatge, com les de John le Carré. Una altra expressió equivocada és que la informació és poder, perquè jo puc tenir totes les dades sobre com es construeix una central nuclear, però sense el coneixement no em serveix absolutament de res. El que és poder és el coneixement que apliquem a la informació, i això és el que anomenem intel·ligència. Un servei d’intel·ligència fa exactament això: agafa informació, li aplica coneixement i l’entrega.

“La informació no és poder. El que és poder és el coneixement que apliquem a la informació.”

  • De qui depèn?

Tots els serveis d’intel·ligència depenen dels governs. Hi ha tres tipus de servei d’intel·ligència en funció del règim: les policies polítiques són pròpies de règims no democràtics i es dediquen a fer persecució cap a l’interior; les agències independents, que és el que va tenir Espanya durant la transició i, per últim, els serveis d’intel·ligència que en els països democràtics depenen dels governs i actuen segons com els diuen els governs.

El Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol depèn del Ministeri de Defensa perquè està vinculat a l’àmbit militar, però durant el govern del PP va dependre de vicepresidència, que encapçalava Soraya Sáez de Santamaría.

  • Qui decideix sobre què s’ha d’informar?

Ho decideix el govern. A les democràcies avançades és creen uns documents que es diuen Estratègies de seguretat nacional, que estableixen els objectius, les principals amenaces i les eines de les quals disposa el país. El CNI, les forces armades, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil són aquestes eines i tenen funcions encarregades pel govern, que estableix les prioritats en funció del moment.

  • De què s’encarrega el CNI?

El CNI treballa en terrorisme però també en ciberseguretat, epidèmies, pandèmies, corrents migratòries i, també, en els interessos comercials amb tercers països que no són democràtics i en què les regles del mercat internacional no funcionen bé. En definitiva, el CNI s’encarrega de captar i processar informació sobre tot allò que sigui interès estratègic per a l’Estat.

  • Com aconsegueix la informació?

El CNI té fonts obertes i fonts tancades o opaques. Què són les fonts obertes? Aquelles que estan a l’abast de tothom, als llibres a internet… Per exemple, el CNI pot accedir a tot el que Estat Islàmic publica a les xarxes, i aquesta informació la processa un analista, que hi aplica intel·ligència i estableix el nivell de risc d’un atemptat a Espanya. I les fonts opaques o tancades? Principalment és la informació que es brinden entre intel·ligències de diferents països, però també la que s’aconsegueix  a través de tasques de seguiment o escoltes telefòniques.

“El paper d’espia només el fan entre un 5 i un 10 % dels membres del CNI. La majoria són analistes, informàtics, experts en relacions internacionals, geopolítica, etc.”

  • El CNI pot punxar el telèfon a qualsevol de nosaltres si ho creu rellevant?

Sempre i quan ho autoritzi el magistrat. Totes les escoltes han d’estar autoritzades per un magistrat del Tribunal Suprem.

  • I quan han recopilat i processat la informació, què fan?

El CNI es limita a traslladar-la al govern. El CNI no té capacitat d’actuació, per exemple, no pot donar una ordre de detenció. L’interlocutor directe del CNI és la Direcció de Seguretat Nacional, i és aquest darrer organisme qui decideix que es fa amb aquesta informació, si es passa a la Policia Nacional, a la Guàrdia Civil o a fiscalia.

  • Quina estructura té i com funciona?

L’estructura no té perquè ser coneguda. El centre té sempre un director, que ara és una directora en funcions, secretària general i agents, però no se sap quants. I com funciona? És un organisme modulable en funció de les necessitats. Per exemple, imagino que ara tenen un departament que es dedica a les notícies falses que es generen des de Rússia.

  • Com es trien els membres del CNI?

Hi ha dues opcions: el CNI et pot anar a buscar, o bé, pots penjar el currículum. En el primer cas, en funció de les amenaces es requereixen diferents perfils d’agents. Per exemple, ara calen persones que parlin àrab o mandarí, i també es requereixen molts més informàtics que fa 20 anys. Però també s’hi pot accedir penjant el currículum al web. Si el CNI considera que tens un perfil d’interès et trucarà i caldrà que passis diferents fases. Tinc molts exalumnes del màster de seguretat que han penjat el currículum al CNI, però mai no sabré quins han entrat i quins no.

“El CNI investiga, si tens vulnerabilitats o una vida fosca, no pots ser un agent del servei d’intel·ligència perquè has de tractar amb informació confidencial.”

  • Com es finança?

El CNI es finança amb els pressupostos generals de l’Estat. Els diners públics s’han de gastar sempre en les partides pressupostades, però hi ha una part del pressupost del CNI que prové de fons reservats en seguretat nacional que no tenen partida i que són de lliure disposició. Per què? Perquè no totes les despeses poden quedar registrades, com quan has de pagar a un informador una informació secreta o confidencial, òbviament, no et pot fer una factura. En tot cas, sempre hi ha un control i es fa rendició de comptes.

  • Quin control té el CNI?

Hi ha un control previ, durant i posterior. El previ és el del govern, que fixa les prioritats i les línies d’actuació. El control durant és el que fan la Direcció de Seguretat Nacional i el jutge que autoritza les seves actuacions. El posterior és el control que fa la Comissió de Secrets del Congrés en què hi ha una representació de totes les forces polítiques. Des d’aquesta comissió poden exigir explicacions del director del CNI, però el contingut no pot sortir a la llum, és secret.