Aquest divendres, en la segona sessió del ple, s’abordarà la proposta de Junts per Catalunya per modificar la Llei de la presidència. Ciutadans havia demanat que no arribés al debat, atès el dictamen desfavorable que en va fer el Consell de Garanties Estatutàries, que considera que el text vulnera la Constitució espanyola i l’Estatut. Però la majoria independentista a la Mesa va desestimar la reconsideració i la proposta ha tirat endavant.
El text definitiu afegeix alguns supòsits per a la investidura i la formació de govern, que fins ara no estaven recollits en la llei: permet de forma explícita que un president pugui ser elegit sense estar present a l’hemicicle i també que el govern es pugui reunir de forma telemàtica. Aquesta reforma estava pensada per poder investir Carles Puigdemont, i JxC vol esgotar tots els passos possibles en aquesta direcció abans de proposar un altre candidat a la investidura. Aquest cap de setmana, en una reunió del grup parlamentari a Berlín, es preveu que es perfili el camí a seguir els propers dies. Guanya força la presentació d’un quart candidat, un pla D, que podria ser Elsa Artadi.
El govern espanyol ja té a punt el recurs contra la llei
Fonts de la Moncloa han informat aquest dijous -abans que es debati i es voti la reforma de la Llei de Presidència- que ja tenen a punt el recurs contra la llei que presentaran al Tribunal Constitucional tan bon punt es voti la reforma. Una acció que provocarà la suspensió cautelar automàtica de la llei i la deixarà sense efecte. L’alt tribunal ja va advertir a la Mesa del Parlament de possibles “conseqüències penals” si no es respectaven les seves resolucions.
Els CDR, els sindicats i la renda garantida de ciutadania, també al ple
En la primera jornada, aquest dijous, es van abordar diverses propostes de resolució fetes per la resta de grups. Entre d’altres, Catalunya en Comú – Podem i el PSC en van presentar dues sobre la renda garantida de ciutadania i Ciutadans una altra que critica la direcció d’alguns sindicats per manifestar-se per l’alliberament dels presos. El debat més encès es va donar arran dels Comitès de Defensa de la República, en una resolució conjunta de JxC, ERC i la CUP.
Entre els grups proposants, Mònica Sales (JxC) va qualificar els CDR de “pacífics” i es va preguntar si hi ha violència en un grup de persones que pugen a Montserrat o que van corrent fins a les presons en solidaritat amb els empresonats. Ruben Wagensberg (ERC) va acusar els partits unionistes de “parlar i inventar sobre mètodes legítims de protesta” amb l’objectiu de reprimir el moviment i Maria Sirvent (CUP) creu que s’està creant “un relat per justificar la repressió al més pur estil franquista”. Els comuns també van donar suport a la proposta: Joan Josep Nuet (CCP) ho va justificar afirmant que “quan la democràcia és intimidació i persecució, comença a deixar de ser democràcia”.
La resta de partits van votar en contra de la proposta. La diputada de Ciutadans, Sònia Sierra, va assegurar que ells saben “què és sortir escortats del Parlament i que ens ataquin les seus”. Ferran Pedret, del PSC, hi va afegir que “en els assenyalaments i els linxaments és on ens hauríem de posar d’acord”. I per part del PP, Xavier García Albiol va explicar en to irònic que “el relat dels CDR que vostès ens volen fer arribar és que són persones inofensives, sortides d’un conte de fades”. Tot i això, no va voler valorar si les accions són constitutives de terrorisme.
Picabaralla per la comissió d’investigació sobre l’espionatge de periodistes i polítics
En l’ordre del dia inicial s’hi incloïa el debat i votació d’una proposta conjunta de Cs, el PSC, CCP i el PP per crear una comissió d’investigació “sobre l’espionatge de periodistes i polítics per part del govern”. Però el bloc sobiranista va acordar, per majoria, que s’eliminés aquest punt del debat. Els quatre grups proposants ho van condemnar. “És un precedent perillosíssim que es puguin treure punts del ple per interessos partidistes”, va advertir Carlos Carrizosa, de Ciutadans.
El bloc sobiranista hi va al·legar raons formals, però, segons Assumpta Escarp, del PSC, “els arguments que s’han donat no convencen ningú”. “A qui li fa por la transparència i que aquest parlament tingui parets de vidre?”, es va preguntar Elisenda Alamany, de CCP. Alejandro Fernández, del PP, va acusar els grups independentistes de no ser “tan generosos quan es tracta de parlar d’espionatges polítics”.
