Marta Rovira ha trencat el silenci, tres setmanes després de marxar de Catalunya i no comparèixer davant el Tribunal Suprem. En una entrevista a l’ACN, explica que va decidir marxar per “recuperar la llibertat d’expressió”, que a Catalunya “estava amenaçada”, i per seguir lluitant contra “una persecució política absolutament desproporcionada que no cap en un sistema polític democràtic”.

En la primera entrevista que concedeix a un mitjà català des que el 23 de març va decidir marxar “a l’exili”, Marta Rovira explica les seves raons: va abandonar el país “a la força”, per evitar les “conseqüències d’una persecució política absolutament desproporcionada que no cap en un sistema polític democràtic”. Rovira tenia clar que si compareixia al Suprem aquell divendres, acabaria en presó preventiva, com va passar amb els cinc companys que també van declarar aquell dia davant Llarena: Forcadell, Bassa, Romeva, Turull i Rull.

A Catalunya feia molts mesos que em sentia coaccionada, amenaçada, i m’anava autocensurant”, lamenta Rovira. Per això va optar per marxar, “per recuperar la llibertat d’expressió i l’exercici dels drets civils i polítics”. La tria de Suïssa no va ser casual: la va escollir per ser un país amb “un sistema polític que permet que els ciutadans tinguin veu” i on, per tant, creu que poden entendre “el motiu pel qual nosaltres també estem defensant el dret de vot dels ciutadans de Catalunya”.

“El que més m’entristeix és que no sé quan podré tornar. Soc conscient que he marxat per molts anys”, admet Rovira, per a qui la vida familiar, amb una filla de set anys, va pesar molt a l’hora de prendre la decisió. Explica que quan va arribar a Suïssa es va presentar a les “autoritats corresponents” i els va explicar que fuig d’una “persecució política”. Confia trobar-hi protecció i “l’oportunitat de continuar lluitant contra aquesta injustícia que significa la persecució política, que s’utilitzin els tribunals i la fiscalia i els instruments policials per perseguir-nos políticament”, conclou.