Tenint en compte que la Mesa del Parlament té majoria sobiranista, es preveu que la querella contra el magistrat del Tribunal Suprem prosperi. Si és així, la cambra n’encarregarà l’elaboració a un advocat extern amb l’objectiu de denunciar Llarena per prevaricació per haver vulnerat els drets polítics del candidat a la presidència de la Generalitat Jordi Sànchez, i haver fet cas omís del pronunciament de les Nacions Unides.

Aquesta és la resposta política a la decisió de Llarena d’impedir a Jordi Sànchez assistir al ple d’investidura i negar-li, també, la participació per videoconferència.

Els grups sobiranistes n’han fet lectures diverses: Junts per Catalunya ha comparat la decisió amb el cop d’estat de Tejero de l’any 1981 contra la investidura de Calvo Sotelo. Esquerra Republicana de Catalunya ha reclamat fer una investidura tan aviat com sigui possible per tal de recuperar l’autogovern.

Pel que fa a la CUP, ha tornat a proposar Puigdemont com a candidat a la presidència de la Generalitat amb l’objectiu, diuen els anticapitalistes, de fer valdre la sobirania del Parlament de Catalunya.

En un tuit, Sànchez ha exigit llibertat i s’ha preguntat, amb ironia, si les eleccions que es van celebrar el 21 de desembre i en què van votar el 81 % dels electors també es consideren un acte delictiu, com l’1 d’octubre.

Puigdemont ha denunciat en un tuit que la decisió judicial suposa un “dany immens a la democràcia” i ha llegit la decisió del jutge com una falta de respecte a les eleccions del 21-D.