El Grup Ciutadà contra la Corrupció a l’estat espanyol s’ha presentat aquest dissabte amb la proposta d’un decàleg de mesures per la protecció dels denunciants d’aquesta pràctica. La xarxa, que s’ha donat a conèixer en el marc de la setena edició del Free Culture Forum, està impulsada pel col·lectiu d’activistes Xnet i reuneix una dotzena d’entitats i ciutadans.

La creació d’aquesta plataforma té com a precedent el Grup de Treball contra la Corrupció a Catalunya, constituït a principis de 2015. De fet, alguns dels seus impulsors, com Simona Levi o David Fernàndez, són també promotors d’aquesta nova estructura que pretén coordinar esforços i sumar experiències en la lluita contra la corrupció arreu de l’estat.

Entre els seus integrants hi ha els responsables d’haver alertat d’irregularitats que han acabat esdevenint casos coneguts de corrupció de gran abast com les targetes negres de Bankia, el cas Palau o el del Palma Arena. En moltes ocasions es tracta de ciutadans que a títol individual avisen de pràctiques locals que amaguen fets molt més complexos. Com Ana Garrido, la funcionària que va posar llum sobre “el que encara no sabia” que seria la trama Gürtel a denunciar males pràctiques a Boadilla del Monte. Garrido ha explicat, durant la presentació del Grup al Centre Cívc la Farinera del Clot, l’assetjament que ha patit arran de la seva acció i les dificultats per afrontar la seva pròpia defensa.

Precisament per combatre l’aïllament i la persecució de les persones que alertin d’irregularitats, la primera acció del Grup Ciutadà contra la Corrupció a l’estat espanyol ha estat la presentació d’un decàleg de mesures de protecció dels denunciants de corrupció. El document demana, entre d’altres, garantir l’anonimat i la seguretat física dels alertadors, així com respectar els seus drets laborals i proporcionar-los assistència jurídica. Els impulsors del grup també consideren “imprescindible” l’elaboració a l’estat espanyol d’una normativa específica que reculli aquests drets.

David Fernàndez, expresident de la comissió parlamentària del cas Pujol, ha afirmat que “la corrupció és cada vegada més sofisticada” i que “estem en una societat que també té corromputs els valors”. També ha assegurat que “cap poder posa els mecanismes per ser vigilat”, així que “està a les nostres mans començar un cicle nou”. Fernàndez ha insistit en el paper de la ciutadania i en la necessitat que no es conformi només amb exigir transparència, ja que “millor que la transparència és la participació”.

El missatge positiu i de confiança en les possibilitats de combatre els forats del sistema ha estat reiterat per diversos promotors del grup anticorrupció. Encarnación Cortés va ser destituïda després de denunciar irregularitats a l’Ajuntament de Benalmádena, però va provocar la imputació de membres del govern municipal i actualment torna a treballar al consistori, on és regidora. El representant de Kontuz, l’associació que va destapar el frau de Caja Navarra, ha assegurat que el seu màxim èxit no ha estat “dur a tres expresidents davant els tribunals” sinó “haver mobilitzat 35.000 persones per exigir la veritat”.

Un altre dels impulsors del Grup que han exposat la seva experiència a la xerrada d’avui ha estat Antonio Panadés. Ell va denunciar el desviament de fons públics de la Comunitat Valenciana destinats a la cooperació internacional. Panadés ha explicat com arran d’aquest cas personal va impulsar la plataforma Acción Cívica, que promou que els advocats puguin personar-se com a acusació particular.

La trobada ha reunit a la Farinera del Clot entorn de 250 persones per posar en comú experiències i debatre noves fórmules d’acció en contra de la corrupció.