Les enquestes electorals són una eina d’anàlisi per preveure el resultat d’uns comicis. Però com funciona la cuina que hi ha al darrere de les dades que es recullen? La investigadora postdoctoral de la UAB Berta Barbet ens explica en una entrevista al ‘btv notícies vespre’ com es tria la mostra, quina fiabilitat té i com s’arriba a les conclusions finals.
-Com es fan les enquestes electorals?
-Es fan amb una mostra representativa de ciutadans i se’ls pregunta a qui votaran. L’objectiu és que la mostra sigui una fotografia fidel de la societat.
-Com es tria una mostra representativa de la societat?
-L’ideal és que sigui aleatòria. Però això és molt car perquè implica que has de perseguir les persones que et surten durant setmanes. Per això sovint s’opta per la fórmula de les quotes.
-Com funcionen les quotes?
-Es fan servir criteris d’edat, de gènere i de territori. Per exemple, si es vol fer una radiografia d’una societat en què el 51 % de la gent són dones i el 49 % homes, el que es fa és anar agafant aleatòriament gent fins que arribes al 51% de dones, i el 49 % restant es fa d’homes. Es fa el mateix amb el territori, si el 45 % de la gent viu a Barcelona i tens una mostra de 1.000 persones, doncs 450 serien de Barcelona. A banda, quan es fan enquestes electorals també és molt important que hi hagi gent de les diferents circumscripcions.
-Quines preguntes es fan?
-En les enquestes per als mitjans de comunicació, el que interessa és conèixer la intenció de vot. Primer es fan preguntes com la valoració dels líders, la valoració del govern, la ideologia, el vot passat, etc., que ajudaran a determinar el vot de la gent que no el digui perquè ubiquen políticament la persona enquestada. I, per acabar, es pregunta directament si votarà i, en cas afirmatiu, a qui votarà.
-Quantes persones diuen què votaran?
-Actualment un 30 % de la mostra no contesta què votarà, perquè no ho sap o no ho vol dir, ho amaga. Per això es fan tota una sèrie de preguntes prèvies que ajudaran a intuir quina és la seva intenció de vot.
-Aquí és on intervé el que es coneix com “la cuina”?
-“La cuina” és atribuir un vot a qui no ha contestat què votarà. A nosaltres no ens interessa només què han dit, sinó, sobretot, què faran, sobretot, en una enquesta electoral. Per això fem la cuina, que és buscar a partir de les respostes prèvies indicacions de cap a on anirà el vot. Aquesta és la clau d’una bona enquesta i normalment cada empresa té la seva recepta secreta.
-Les dades són fiables?
-La majoria de gent és sincera, però sí que trobem gent que diu que no ho ha decidit o que amaga el vot perquè té vergonya. També hi ha una altra limitació i és que la gent diu el que pensa en el moment de l’enquesta, però la campanya electoral pot fer que canviï el seu comportament. A banda, ara hi ha més indecisos i la predicció sobre el que votarà la gent ara la podem fer amb menys dades. Per exemple, podem saber que decantarà el vot d’un votant cap el PP o el PSOE de manera més o menys creïble, però tenim menys informació sobre que decantarà a un votant entre Vox i PP.
-Quin és el marge d’error?
-El marge d’error propi de l’enquesta; després, els indecisos, que si no saben ells qui votaran, tampoc ho podem saber nosaltres. I, en el cas dels comicis generals, el sistema electoral fa que no només necessitem saber com votarà la gent, sinó on per com es distribuirà territorialment i es configuraran els escons. Per tant, en termes d’escons el marge d’error és alt.
-Quan és el millor moment per fer l’enquesta?
-Quan més a prop de les eleccions millor. A les eleccions andaluses, les enquestes de l’última setmana que no es van publicar, ja predeien molt millor el resultats.
-La gent respon quan li truquen?
-Cada vegada hi ha menys gent disposada a contestar. A banda, ara hi ha un problema afegit, que cada vegada hi ha més gent, sobretot la gent jove, que no té telèfon fix i és un problema. Hi ha estudis que volen veure com resoldre això per poder fer-ho a través del telèfon mòbil, però no disposem de llistats de números mòbils.
