Les eleccions municipals de Barcelona del 1995 es van celebrar el diumenge 28 de maig. Es va mantenir la tendència dibuixada quatre anys enrere amb les eleccions del 1991 d’un cert retrocés dels dos grans partits, PSC i CiU. Els resultats van permetre també la reentrada d’Esquerra Republicana al ple municipal després de tres mandats. Així, l’hemicicle va tornar a tenir cinc grups municipals.
Però el gran canvi d’aquest període va ser el relleu a l’alcaldia. Pasqual Maragall va reeditar la seva victòria i va formar un govern tripartit (PSC-ICV-ERC). Dos anys després de les eleccions, però, va anunciar la dimissió. Maragall va dipositar la seva confiança en el seu número dos, Joan Clos, que el setembre del 1997 va ser escollit alcalde de Barcelona.
A continuació, et detallem tots els resultats i els gràfics dels comicis del 1995.
ERC (després PI) torna a l’Ajuntament
L’hemicicle, a partir del 1995, el van formar 41 regidors, en comptes dels 43 que s’havien escollit fins aleshores. El canvi responia a la variació demogràfica i als barems que fixa la llei electoral, la LOREG.
L’hegemonia del PSC, que fins aleshores havia guanyat totes les eleccions municipals després de la dictadura, cinc fins al moment, es va mantenir amb 16 regidors, però en va perdre quatre respecte a les eleccions anteriors.
També va retrocedir la segona força, Convergència i Unió (CiU). La formació, amb Miquel Roca al capdavant, va perdre tres regidors i es va quedar amb 13.
Va ser el Partit Popular (PP), liderat per tercera vegada per Enric Lacalle, el que va aconseguir el millor resultat fins aleshores. L’any 1995 va sumar més de 75.000 vots als resultats anteriors i va obtenir set regidors. Va fiançar d’aquesta manera la seva posició com a tercera força a l’Ajuntament de Barcelona.
Iniciativa per Catalunya, que aquest cop es va presentar amb Els Verds (ICV), va mantenir amb Eulàlia Vintró de nou com a cap de llista els tres regidors, malgrat que en vots va créixer més d’un punt.
Esquerra Republicana (ERC) va aconseguir —no ho feia des del mandat 1979–1983— entrar a l’Ajuntament amb dos regidors. Va obtenir el 5,12 % dels vots, molt lleument per sobre del llindar que marca la llei electoral per poder obtenir representació (5 %). La formació havia triat com a cap de llista Pilar Rahola.
L’any 1996 es va formar el Partit per la Independència (PI), una escissió d’ERC promoguda pel diputat Àngel Colom i per la mateixa Rahola. Els regidors de Barcelona van passar aleshores a ser del PI, cosa, però, que no va afectar el pacte de govern tripartit que mantenien amb el PSC i ICV a l’Ajuntament de Barcelona.
El resultat als districtes
El mapa de colors que es va dibuixar als districtes i pel que fa al partit guanyador reprodueix exactament els resultats del 1987 i el 1991. Són sis els districtes que van votar majoritàriament el PSC i quatre els que van votar CiU, amb Nou Barris com a principal feu socialista i Sarrià – Sant Gervasi com a districte on es van imposar els nacionalistes. En tots els casos, però, el percentatge de suports cap a uns i altres va disminuir.
La segona participació més alta
Després d’una participació baixa l’any 1991, en aquesta contesa electoral l’abstenció es va reduir. En total van acudir a les urnes el 66,22 % dels ciutadans cridats a votar, un dels registres més alts fins a l’actualitat, només superat pel prop del 69 % de participació de l’any 1987.
Per districtes, el patró dels últims anys es va repetir i va ser Sarrià – Sant Gervasi el que va registrar una participació més alta (73,7 %) i Ciutat Vella, la més baixa (61,7 %).
Relleu a l’alcaldia i renúncia d’Artur Mas i Enric Lacalle
El novembre del 1996, per sorpresa fins i tot del seu partit, Pasqual Maragall va anunciar que al setembre dimitiria i hi hauria un alcalde nou. Maragall va al·legar que no es volia perpetuar en el càrrec i va promocionar Joan Clos, que el setembre del 1997 va substituir-lo al capdavant del govern municipal.
També hi va haver canvis rellevants a CiU. El número dos de la llista, Artur Mas, va canviar de costat de la plaça de Sant Jaume en ser nomenat aquell mateix any per Jordi Pujol conseller de Política Territorial i va renunciar a l’acta de regidor.
Al PP, Enric Lacalle, líder dels populars barcelonins des del 1987, va renunciar també a l’acta de regidor l’any 1996 després que el govern de José María Aznar el va nomenar delegat del Consorci de la Zona Franca.
La paritat va continuar fent petites passes endavant. El 1995 van ser nou les regidores electes i cal destacar que dues de les formacions amb representació (ICV i ERC) eren liderades per dones, i que tots els partits, per primer cop, van tenir entre els regidors electes al menys, una dona.
