El fiscal del cas Millet, Emilio Sánchez Ulled, ha dividit el cobrament de comissions en dos períodes: l’anterior a l’any 2003 -en què els percentatges i pagaments a efectuar estan detallats “al cèntim” i es rebien “en qüestió de mesos”- i el posterior al 2003 -en què els pagaments “passen a ordenar-se en diferit a tres i quatre anys vista”, per  l’envergadura de les obres adjudicades i les grans quantitats a percebre.

Pel fiscal, tot i que la informació és fragmentària, permet veure que al darrere dels cobraments “hi havia converses, discussions i negociació sobre quina comissió irregular s’havia de pagar” per l’adjudicació d’obra pública. “No era un negoci semiautòmatic”, ha dit, sinó que es tractava d’un “conglomerat criminal” amb “converses, discussions i negociacions” entre el que el partit volia cobrar, el que l’empresa estava disposada a pagar i la quantitat que es fixava finalment. Ulled ha explicat que l’agenda de reunions de Fèlix Millet demostra ocasions en què es reunia un dia amb l’empresa que pagava i l’endemà amb la persona encarregada d’organitzar el cobrament.

El fiscal del cas considera que els documents proven que el cobrament de comissions en un primer moment l’organitzaven directament Fèlix Millet i l’exdirectiu de Ferrovial Pedro Buenaventura, amb la participació de l’aleshores tresorer de Convergència, Carles Torrent. Segons Ulled, amb la mort d’aquest últim l’any 2005, l’entramat passen a dirigir-lo Jordi Montull i el nou tresorer de CDC Daniel Osàcar. Aquest dilluns el fiscal ja va acusar les administracions i institucions d’haver tingut “un paper patètic” en el control dels comptes del Palau, en una manera d’actuar en què “la bandera justificava gairebé qualsevol atropellament a la cartera”.