Durant la segona jornada de presentació de l’informe final sobre l’espoli del Palau de la Música, el fiscal del cas, Emilio Sánchez Ulled, ha qualificat alguns dels documents del cas de “còctel perfecte amb tots els ingredients” del cobrament de comissions il·legals a CDC. Pel fiscal, els documents corroboren que el Palau era com “la canonada per on transitaven els diners” que Ferrovial pagava a CDC. Segons Sánchez Ulled, la xarxa funcionava amb un esquema mental que “prenia la part pel tot i el tot per la part” i que confonia el partit amb el país.

El fiscal del cas Millet, Emilio Sánchez Ulled, ha dividit el cobrament de comissions en dos períodes: l’anterior a l’any 2003 -en què els percentatges i pagaments a efectuar estan detallats “al cèntim” i es rebien “en qüestió de mesos”- i el posterior al 2003 -en què els pagaments “passen a ordenar-se en diferit a tres i quatre anys vista”, per  l’envergadura de les obres adjudicades i les grans quantitats a percebre.

Pel fiscal, tot i que la informació és fragmentària, permet veure que al darrere dels cobraments “hi havia converses, discussions i negociació sobre quina comissió irregular s’havia de pagar” per l’adjudicació d’obra pública. “No era un negoci semiautòmatic”, ha dit, sinó que es tractava d’un “conglomerat criminal” amb “converses, discussions i negociacions” entre el que el partit volia cobrar, el que l’empresa estava disposada a pagar i la quantitat que es fixava finalment. Ulled ha explicat que l’agenda de reunions de Fèlix Millet demostra ocasions en què es reunia un dia amb l’empresa que pagava i l’endemà amb la persona encarregada d’organitzar el cobrament.

El fiscal del cas considera que els documents proven que el cobrament de comissions en un primer moment l’organitzaven directament Fèlix Millet i l’exdirectiu de Ferrovial Pedro Buenaventura, amb la participació de l’aleshores tresorer de Convergència, Carles Torrent. Segons Ulled, amb la mort d’aquest últim l’any 2005, l’entramat passen a dirigir-lo Jordi Montull i el nou tresorer de CDC Daniel Osàcar. Aquest dilluns el fiscal ja va acusar les administracions i institucions d’haver tingut “un paper patètic” en el control dels comptes del Palau, en una manera d’actuar en què “la bandera justificava gairebé qualsevol atropellament a la cartera”.