Sánchez Ulled ha destacat que la gestió del Palau entre el 1999 i els 2009 mostra “una fotografia social demolidora”, en què les administracions públiques van fallar en el seu deure de controlar la institució. També il·lustra, ha dit, “la prepotència de molta gent que es creia intocable”. A part de carregar contra les administracions, també ha criticat l’empresa que auditava el Palau per no saber “o no voler veure un cúmul d’irregularitats”.
Pel fiscal del cas, l’espoli es produeix en una dinàmica complaent en la qual “sembla que la bandera justificava gairebé qualsevol atropellament a la cartera”. Sánchez Ulled s’ha lamentat que “d’un anys cap aquí, tothom a esquinçar-se les vestidures! Però les vestidures s’haurien d’haver esquinçat moltíssim abans”.
Pel que fa a les confessions de Millet, Montull i la seva filla, Gemma Montull, el fiscal ha deixat clar que serveixen per corroborar proves presentades en el judici i confirmen l’espoli i el finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
L’explicació de l’informe final del fiscal del cas Millet continuarà demà i Sánchez Ulled detallarà les seves conclusions sobre les comissions que Ferrovial pagava a CDC a través del Palau.
