Fins ara, el banc de la Generalitat (que gestionen els genetistes de l’hospital de la Vall d’Hebron) ha recopilat mostres d’ADN d’uns 700 familiars de víctimes de la Guerra Civil. Tot i així, encara caldran més extraccions per arribar als 5.500 familiars inscrits al pla públic per trobar les víctimes del franquisme. Amb l’acord signat aquest dilluns, el banc d’ADN sumarà 180 mostres més, corresponents a les que ha recollit la UB entre el 2012 i el 2016.
Amb el conveni, la Generalitat passarà a liderar íntegrament el procés de recopilació de mostres, la conservació i l’encreuament amb l’ADN que es recuperi de les fosses comunes. Així, per al conseller de Salut, Toni Comín, es “normalitza una situació anòmala”, en què la societat civil “substituïa l’administració”; en aquest sentit, el rector de la UB, Joan Elias, també ha celebrat l’acord per a les famílies “que no trobaven suport en les autoritats”.
Les fosses, pendents d’exhumar
Segons ha explicat el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, la Generalitat té localitzades unes 500 possibles fosses comunes arreu del territori català, tot i que encara no se n’ha obert cap. Per això, Romeva ha acceptat que el govern “va tard” i que “les actuacions fetes són poques”, alhora que ha assegurat que “molt aviat” començarà l’exhumació de les fosses. Un cop es recuperin les restes corpòries de les víctimes del franquisme es procedirà a encreuar les dades genètiques amb les mostres dels 5.500 familiars inscrits al pla.
