Des de pràcticament el primer moment de la campanya del 14-F, els partits independentistes han marcat les distàncies entre si, pel que fa al camí que cal seguir per aconseguir la independència. La proposta més contundent la va fer Laura Borràs (JxC), en un acte amb els presos del partit: reactivar la DUI (declaració unilateral d’independència) si l’independentisme obté més d’un 50 % dels suports el 14 de febrer.
El PDeCAT demana realisme
La reacció de la resta de forces sobiranistes no va trigar a arribar. L’atac més directe el va protagonitzar el PDeCAT —formació amb qui Junts havia compartit programa polític i responsabilitats de govern—: la número dos de la formació, Joana Ortega, va acusar JxC de “només saber agitar, però no governar” i de generar frustració a fer promeses impossibles: “El que va començar el 9-N no acabarà el 15-F”.
ERC, una via àmplia a foc lent
També és radicalment diferent la recepta d’ERC. Mentre que Junts aposta per posar els fogons a la màxima potència per arribar a la independència, els republicans prefereixen cuinar-la a foc lent, i el lema d’ERC pel 14-F n’és bona mostra: “Via àmplia”.
De fet, qui segueixi les intervencions del candidat, Pere Aragonès, o el president del partit, Oriol Junqueras, sentirà nombroses ocasions que “cal treballar” per seguir sumant suports a la causa sobiranista i, per això, aposten per conformar una majoria al Parlament no només amb els purament independentistes, sinó també amb els comuns (els que “estan a favor de l’autodeterminació i l’amnistia”, en paraules de Junqueras).
La CUP vol la confrontació amb un referèndum
Els cupaires tampoc no han escatimat les crítiques contra la “solució màgica” de la DUI, segons la candidata de la CUP, Dolors Sabater. Ara bé, tot i la crítica a Borràs, els anticapitalistes sí que aposten per tirar pel dret i fer valer el resultat de l’1 d’octubre, alhora que rebutgen el diàleg amb l’Estat perquè “no hi ha un Estat que dialogui”.
Per la CUP, la clau de la propera legislatura és forçar una confrontació política amb l’Estat i treballar grans consensos entre els partits independentistes per fer aconseguir fer un nou referèndum (“de veritat”) abans del 2025.
Més enllà de les posicions de partida, caldrà veure com cada partit independentista evoluciona els seus moviments fins al 14-F; en especial, tenint en compte la política de pactes i aliances que s’albira després dels comicis.
