Xoc climàtic
La concentració de gasos amb efecte hivernacle assoleix un rècord cada mes, segons dades de l’observatori global de Mauna Loa, a Hawaii. A la Mediterrània, l’escalfament és més significatiu i, Barcelona, per les seves característiques i configuració, el pateix més. A Catalunya, durant la darrera dècada, la temperatura va pujar 0,40 ºC de mitjana. I des del 1950 plou un 20 % menys a les capçaleres dels rius. La situació d’emergència climàtica és evident i els científics pronostiquen un punt de no retorn a partir del 2030, si no disminueixen les emissions de GEH (*).
‘Xoc climàtic’ és un reportatge sobre la Barcelona en emergència climàtica i social.
Propostes per a Barcelona
Barcelona és en situació d’emergència climàtica. I es tracta d’una evidència que supera l’eix d’esquerra i dreta. Una altra qüestió és quines són les mesures que cal adoptar per mitigar els efectes de l’escalfament global. Ras i curt. De quina manera la ciutat ha de responsabilitzar-se en la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH) i com s’haurà d’adaptar a l’augment de les temperatures i l’escassetat d’aigua.
Des de Barcelona en Comú, Janet Sanz, afirma que el xoc climàtic ha estat “al centre de la política municipal” i ha qüestionat ERC i Junts per Catalunya de fer molt poc per implementar mesures eficaces. “Porto quatre anys picant a la porta de la Generalitat i del govern de l’Estat i m’he trobat molt sola” ha afirmat. Sanz considera que calen “polítiques valentes”.
La crítica de la representant de Barcelona en Comú no ha deixat indiferent al representant d’Esquerra Republicana. Pep Salas considera que “s’han perdut quatre anys per incapacitat d’aconseguir consensos” i ha criticat el que ha definit com “ambició reduïda” de l’equip municipal. Els atacs contra Sanz també han vingut del front format per Barcelona pel Canvi – Ciutadans i del Partit Popular. Fernando Carrera (Barcelona pel Canvi – Ciutadans) , que no considera una prioritat el tramvia, creu que els responsables de l’actual situació són els partits que han governat i el representant del Partit Popular, Oscar Ramírez , explica que ha mancat “lideratge polític per tirar endavant polítiques concretes”.
En l’àmbit de les mesures específiques, Barcelona en Comú s’ha fixat l’objectiu de superar els acords de París i reduir les emissions de la ciutat en un 45%. Des del PSC, Laia Bonet assegura que la mobilitat causa el 42% de les emissions i que el transport públic ha de suposar la veritable alternativa. Afirma que “ningú pot quedar enrere en la lluita contra el canvi climàtic”.
Joan Rodríguez, de JXC, ha insistit en la proposta d’aquesta formació de renaturalitzar la ciutat, aposta que gira a l’entorn d’una Barcelona més neta, verda i amb economia circular.
El representant de la CUP, Marc Cerdà, afirma que cal actuar ràpidament perquè els acords internacionals no han funcionat. Per a Cerdà cal un model de reducció d’emissions lligat a la sobirania energètica, a un decreixement del turisme i de les emissions del transport.
La reducció dels vehicles contaminants, el cotxe elèctric amb els punts de recàrrega a la ciutat, l’eliminació de la incineradora, els residus i la contenció del litoral han estat d’altres qüestions que també han estat presents en el debat.
Comparativa de programes
En aquest gràfic es comparen les mesures crítiques per fer front a l’emergència climàtica des de Barcelona que contenen els diversos programes electorals.
Si vols conèixer-ne més, no et perdis el projecte ‘Xoc climàtic’ de betevé, que analitza les conseqüències de l’escalfament global a Barcelona i Catalunya i les mesures d’adaptació i mitigació que proposen els experts. Inclou gràfics, interactius i molt més.
