La idea que Barcelona tornés a ser ciutat olímpica va sorprendre a tothom. La va llançar Jordi Hereu el gener de 2010, quan quedava menys d'un any i mig per a les eleccions municipals. L'aleshores alcalde va defensar des del primer moment que era un projecte viable. JORDI HEREU, alcalde de Barcelona "No ens llancem davant un impossible. Ens llancem davant un magnífic possible" L'oposició va rebre la proposta amb escepticisme. La trobava electoralista i poc madurada. XAVIER TRIAS, president del Grup Municipal de CiU "ho han fet molt malament. S'han llençat a una piscina sense aigua." Tot i la rebuda descafeïnada, Hereu va posar fil a l'agulla per començar a definir el projecte. Va visitar el Pirineu, per captar suports sobre el terreny, i uns dies més tard va volar a Vancouver, on aquell 2010 es feien els jocs d'hivern, per agafar-ne idees. La candidatura va anar prenent forma. Enric Truñó, un dels homes dels jocs del 92, en va agafar les regnes, com a comissionat, i se'n va aprovar un pla director. Però pocs mesos després la ciutat va canviar de mans i Xavier Trias va heredar un projecte en què, d'entrada, no creia. XAVIER TRIAS, alcalde de Barcelona "Vaig pensar és una barbaritat, però ho farem" La renúncia de Saragossa, ara fa dos anys, a presentar-se per a 2022 va donar un nou impuls al projecte. Però continuava havent-hi un escull que frenava la segona aposta olímpica de Barcelona. Finalment, el mes passat Madrid va quedar fora de la cursa olímpica. Des de llavors, el projecte tornava a estar sobre la taula, tot i que l'aposta pel 22 no era clara. L'oposició va desafiar l'alcalde a consultar els ciutadans si volien uns jocs d'hivern. Trias hi va accedir. Però la setmana passada el Comitè Olímpic Internacional va aconsellar donar-se una mica més de temps. Creixien, doncs, les veus que apostaven per 2026. Una opció que s'ha confirmat avui.
