L’Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest divendres les conclusions finals de l’informe sobre la caiguda de la palmera del Raval que va provocar la mort d’una noia de 20 anys el 3 d’agost passat. Conclou que no es pot establir cap causa concreta que n’expliqui el trencament.
Ara bé, el document assenyala que no estava exposada a grans càrregues de vent que impliquessin un risc alt i que no s’havien detectat anomalies en el test d’oscil·lació. Tampoc no s’havien observat cavitats, podriments o pèrdua d’escorça.
Possible estrés hídric i el tancament d’una font, rellevant
Segons el document encarregat per Parcs i Jardins a una empresa d’arboricultura especialitzada en patologies d’arbres i palmeres, era un exemplar sa que podria haver patit un estrès hídric important per la sequera. De fet, s’indica que podria haver estat rellevant el tancament de la font ornamental que hi ha a la plaça d’Emili Vendrell pel decret de sequera. “És una hipòtesi”, ha assegurat el gerent de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, Francesc Jiménez, que s’ha mostrat preocupat pel fet que no s’hagi pogut establir un motiu específic del trencament de l’arbre. “No sé què podem fer per detectar que a altres palmeres no els pugui passar el mateix”.
Jiménez, juntament amb el cap d’Àrea de Gestió d’Arbrat, Joan Guitart, han detallat les conclusions de l’informe aquest divendres al migdia. Durant la compareixença també estan desgranant les actuacions preventives que s’han dut a terme a la ciutat per evitar més caigudes d’arbres.
Tala de palmeres que suposin un risc
Per això, davant la incertesa sobre el que li podria haver passat a la palmera, l’Ajuntament de Barcelona decidit que talarà de forma sistemàtica totes aquelles palmeres datileres de més de 10 metres d’alçària que estiguin ubicades en zones de risc. És a dir, aquelles que en cas de caiguda, puguin causar d’anys personals. També es talaran aquells exemplars en els quals s’observin altres factors de risc identificats.
Les darreres setmanes ja s’han talat palmeres en diversos punts de la ciutat com a mesura de precaució. De fet, ja han desaparegut 308 exemplars, del més de mig miler que caldrà talar. És el cas, per exemple del Parc de Joan Miró, a l’Eixample o a la plaça de Trilla, a Gràcia.
