La tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha detallat que els pisos estaran a punt per entrar-hi a viure a finals del 2018 però prèviament, al març, se’n farà una exposició de manera “que tothom sàpiga com seran”.
Ortiz ha explicat que hi haurà 21 habitatges individuals i 71 de dobles -dues habitacions en un màxim de 60 m2- i està previst que els baixos dels edificis es destinin a equipaments comunitaris. L’altre punt important és que no aniran destinats a un col·lectiu concret sinó que es buscarà que hi convisquin persones de diferents edats i procedència, unes 250, segons les estimacions.
Ortiz ha recordat un altre avantatge d’aquestes construccions: que es poden moure i, per tant, traslladar d’un solar a un altre. Montaner ha assenyalat que els edificis de pisos prefabricats no s’han plantejat com a definitius sinó que “estan pensats per ser desmuntats” i tindran, com a mínim, un doble cicle de vida -és a dir, un trasllat-. Pel que fa a la vida útil, es tracta de construccions que poden durar uns 30 o 40 anys, segons el disseny de l’edifici.
Ortiz ha remarcat que l’objectiu és situar Barcelona en la “mitjana europea en habitatge públic en una ciutat que és a la cua” i respondre a la demanda de pisos de lloguer social a Barcelona. S’instal·laran en tres districtes diferents –Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Sant Martí– en solars que encara s’han de concretar.
Rapidesa “sense renunciar a la qualitat”
Mentre que per construir un edifici d’obra es tarden al voltant de sis anys, el temps es redueix a nou mesos per fer-ne un de prefabricat. Segons el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, la clau d’aquestes construccions és que permeten rapidesa “sense renunciar a la qualitat” i ha destacat que els projectes s’han elaborat amb “tres dels millors equips d’arquitectes i els més innovadors”, que han adaptat les construccions al barri, al context.
L’oposició critica la mesura
La portaveu socialista, Carmen Andrés, ha assegurat que els pisos prefabricats demostren “el fracàs de la política d’habitatge de BComú”, i ha alertat del risc d’estigmatitzar les persones que hi vagin a viure. El regidor del PDeCAT Jordi Martí ha dit que la mesura els genera dubtes i lamenta que es vulgui fer front a la problemàtica de l’habitatge amb accions provisionals. En un comunicat, Carina Mejías (Cs) ha acusat l’alcaldessa de “reaccionar a la desesperada” pel fracàs del Pla d’habitatge.
Des d’ERC, Alfred Bosch creu que la mesura és “un pedaç per dir que s’ha fet alguna cosa en habitatge” en el mandat que més han pujat els preus de lloguer. Alberto Fernández Díaz (PP) ha reclamat que els pisos socials siguin de qualitat i no “d’envans ‘low cost'”, i ha titllat la mesura d’electoralista.
