Barcelona pel Canvi i la regidora no adscrita han salvat el pressupost de l’Ajuntament per a l’any 2022 en el primer tràmit. Han estat els únics de l’oposició que hi han votat a favor a la comissió d’Economia i, per tant, han tingut un paper clau perquè els comptes hagin superat l’aprovació inicial (tràmit previ a la votació definitiva en plenari). Tal com ja va anunciar, ERC (el “soci prioritari” per a Barcelona en Comú) hi ha votat en contra, com també ho han fet Junts, Ciutadans i el PP.
Així doncs, en l’aprovació inicial del pressupost, comuns i socialistes han repetit la fórmula que va permetre la investidura d’Ada Colau l’any 2019 (quan la formació encapçalada aleshores per Manuel Valls va fer Colau alcaldessa). En aquesta ocasió, però, també ha fet costat al govern municipal Marilén Barceló, ara regidora no adscrita i anteriorment membre de Ciutadans.
Enganxada entre Ciutadans i la regidora no adscrita
El “sí” de Barcelona pel Canvi ha centrat bona part del debat polític a la Comissió d’Economia, més que no pas el fons dels comptes. “No es pot dir que siguin uns mals comptes i no intentar millorar-los”, ha etzibat Eva Parera (BCN Canvi) a la resta d’oposició, alhora que ha avisat al govern que “no tenen el meu vot garantit a l’aprovació definitiva, només obrim la porta per negociar”.
Una de les crítiques més fortes ha vingut de Ciutadans. Luz Guilarte ha retret que “passen de dependre de l’independentisme a aconseguir que una diputada del PP i una trànsfuga [en referència a Parera i a Barceló] validin el model de ciutat”. Marilén Barceló hi ha respost dient que està “molt satisfeta de votar diferent” que Guilarte perquè “és la regidora del no, i jo la regidora del sí”.
Elsa Artadi (Junts) ha carregat contra els comuns: “Sobreviuen gràcies als vots de Manuel Valls, a la investidura i ara al pressupost un altre cop”. En canvi, l’únic en desmarcar-se d’aquest debat polític ha estat Josep Bou, del PP: “Jo vinc a parlar d’allò meu, entre el PP i jo ja en tenim ben prou”, ha dit. El popular, això sí, ha lamentat que el pressupost prevegi uns impostos elevats i que any rere any “el dèficit es va disparant”.
Cos a cos entre ERC i el govern
Per la seva banda, Ernest Maragall (ERC) ha justificat el “no” republicà als comptes perquè “no hi ha transformació” i s’ha adreçat al govern municipal: “Si tant d’interès tenen en negociar amb nosaltres, per què no han retirat el punt per tenir més temps per negociar?” En aquest sentit ha mantingut un cos a cos pujat de to amb el primer tinent d’alcalde (el socialista Jaume Collboni) i el regidor de Pressupost (Jordi Martí, dels comuns).
Collboni ha reblat contra Maragall que votar en contra de tramitar el pressupost és fruit “d’un càlcul erroni” i l’ha acusat de “boicotejar la ciutat i fer de CUP a l’Ajuntament de Barcelona“, en referència al bloqueig que estan fent els cupaires per aprovar el pressupost a la Generalitat.
Martí també ha retret el “no sorprenent” dels republicans als comptes (ja que ERC va aprovar els pressupostos dels anys 2020 i el 2021), i acte seguit els ha emplaçat a reprendre la negociació de cara al desembre: “Després d’aquesta pujada de to, recuperem la calma. A partir de demà els emplaço a seguir negociant”. Tant Martí com Collboni han defensat que s’ha complert un 98 % de les inversions acordades amb ERC als pressupostos anteriors.
Uns comptes de rècord
Malgrat que són els segons comptes municipals condicionats des d’un inici per la pandèmia del coronavirus, el pressupost del 2022 preveu arribar fins als 3.406 M €, la xifra més alta de la història. Tal com van explicar el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, i el regidor de Pressupost, Jordi Martí, el govern municipal calcula que Barcelona pot assolir aquesta xifra a través de dues vies.
La primera, l’arribada dels fons europeus Next Generation: els comptes preveuen 153 M € provinents de la Unió Europea, tot i que Martí ha advertit que es tracta d’una previsió (que pot anar a l’alça) i que la llista de projectes que se’n podrien beneficiar no està definida encara. La segona via que planteja el pressupost és la d’incrementar en 100 M € el deute públic. En aquest sentit, Barcelona tancaria el 2022 amb un endeutament del 34 % respecte als ingressos corrents, molt per sota del topall del 75 % que permet la llei.
Ara bé, els comptes poden acabar variant en funció d’un fet que en l’elaboració del pressupost no s’havia previst: l’anul·lació que el Tribunal Constitucional va fer de l’impost sobre la plusvàlua. Tot i que el Govern espanyol ja ha aprovat una segona llei per suplir la que abans regia aquest impost que cobren els ajuntaments, caldrà veure si això deixa algun impacte als comptes per al 2022.
