L’Ajuntament de Barcelona ha obert el diàleg amb agents econòmics, socials, el món de la recerca i les universitats per acordar el destí dels fons europeus Next Generation per a la recuperació econòmica. La intenció és prioritzar projectes per diversificar l’economia, la mobilitat sostenible, la rehabilitació energètica, la transició digital, la innovació i el coneixement, les infraestructures sanitàries i la recuperació de la natura.
En un acte al Saló de Cent, l’alcaldessa, Ada Colau, ha animat totes les administracions i el sector privat a cooperar per decidir el destí dels diners. “Seria un error imperdonable fer una cursa per veure quina administració o quin sector arriba primer”, ha afirmat. El primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, ha explicat que Barcelona té més d’un centenar de projectes que s’adiuen amb els criteris de la Unió Europea per repartir els fons: “Barcelona està preparada; tenim fonaments”.
Colau ha posat alguns exemples de projectes de Barcelona que poden acollir-se als fons europeus. En el cas de la mobilitat sostenible, l’alcaldessa ha citat la connexió del tramvia, acabar l’L9 o el pla de Rodalies. També s’ha referit a l’ampliació del Clínic o altres equipaments sanitaris, així com el projecte per convertir la Ciutadella en un pol de recerca i innovació, el desenvolupament del 22@ o el pla Viu el Besòs per recuperar la llera del riu.
Els fons europeus Next Generation per a la recuperació estan dotats amb 750.000 M € per executar els anys 2021, 2022 i 2023. Espanya en rebrà 140.000, dels quals el 52 % es destinarà a subvencions. Tot i que encara no està tancat el mecanisme per repartir els diners, es vol que les comunitats autònomes i els ajuntaments tinguin una participació activa.
