Passi el que passi, el 20 de novembre, Espanya tindrà un nou president amb reptes difícils per endavant. Les receptes contra l'atur i la crisi i, a Catalunya, l'etern debat del finançament i l'encaix a Espanya seran els temes principals de debat dels candidats. El més ben situat en totes les enquestes és Mariano Rajoy. La tercera podria ser la definitiva, i el PP centrarà els esforços durant la campanya a consolidar el que podria ser el millor resultat de la seva història. La clau de la majoria absoluta podria ser a Catalunya, i això es traduirà en una participació més activa de Rajoy en els actes del PP català. La papereta més difícil, en canvi, la tindrà Alfredo Pérez Rubalcaba. L'objectiu del PSOE és evitar la desfeta que pronostiquen els sondejos. La cap de llista del PSC, Carme Chacón, també hi contribuirà, i s'escudarà amb força en l'argument de les retallades iniciades tant per CiU com pel PP a les comunitats que governen. En joc hi ha aturar la sagnia de vots iniciada en les autonòmiques i les municipals i, en definitiva, mantenir-se o no com la primera força catalana a les generals. Una posició que, per primera vegada, li podria prendre Convergència i Unió. Per això CiU, amb Josep Antoni Duran i Lleida al capdavant, intensificarà la campanya a l'àrea metropolitana, on espera obtenir més vots de socialistes desencantats. Esquerra Republicana, de la seva banda, recorre al canvi de cara, Alfred Bosch per Joan Ridao, per intentar recuperar-se dels mals resultats de les últimes cites electorals. Així, els resultats serviran també per mesurar l'efecte dels relleus a la cúpula del partit. I una altra estrena, la de l'històric dirigent de Comissions Obreres, Joan Coscubiela, a Iniciativa per Catalunya-Verds Esquerra Unida i Alternativa. Una formació que, sota la bandera de l'ecologisme i l'esquerra, intentarà recuperar l'escó perdut el 2008. A la resta d'Espanya també s'obren incògnites. Una n'és si la Izquierda Unida de Cayo Lara recollirà el vot dels simpatitzants amb el 15-M, i una altra, si la formació que lidera Rosa Díez, Unión Progreso y Democracia, donarà la sorpresa amb un creixement prou fort com per tenir grup propi. Per últim, els comicis també seran un termòmetre per veure per on respira la societat basca després del final d'ETA. Aquí el combat el lliuraran sobretot els nacionalistes, el PNB d'una banda, i de l'altra, Amaiur, la nova coalició que agrupa per primer cop l'esquerra abertzale, fora del Congrés des de 1996, Eusko Alkartsuna, Alternatiba i Aralar.
