Per les vies oficials, la setmana passada van arribar 10 persones a Catalunya del programa de reubicació europeu de refugiats, però mentrestant aquest punt d'atenció municipal, el SAIER, té més feina que mai de persones que arriben per altres vies. Amb els seus propis recursos han creuat la frontera i una vegada a Barcelona sol·liciten ajuda. Les dades són reveledores. En tres anys el nombre de persones ateses ha augmentat un 70 per cent, i enguany, en només cinc mesos, la xifra ja s'aproxima al total d'atesos durant tot l'any passat. IGNASI CALBÓ, coordinador del pla Barcelona, ciutat refugi "Ara mateix estem triplicant els nombres dels mesos de l'any passat, i seguim amb la tendència a l'alça i a l'arribar l'estiu preveiem que hi haurà molta més demanda de serveis a l'Ajuntament." I tot plegat es fa amb recursos municipals, tot i que les competències en matèria d'acollida i integració de refugiats depèn del Govern espanyol. De fet, l'Ajuntament denuncia que des de 2011 no els arriben els fons europeus que rep l'Estat per atendre aquestes persones. Amnistia Internacional també ha criticat el funcionament del sistema espanyol d'asil i refugi. Lamenta que el terminis de prop de dos anys per resoldre una sol·licitud d'asil s'han allargat per manca de previsió i ha fet que molts refugiats acabin en la indigència. ADRIANA RIBAS, coordinadora d'Amnistia Internacional Catalunya "Ja fa molt temps que sabíem que ens trobàvem amb una crisi internacional i fins a finals de 2015, l'equip encarregat de rebre sol·licituds no va ser reforçat. I per tant, ha arribat a una situació de bloqueig absolut en el qual no pot gestionar totes les sol·licituds que arriben i aquests processos s'estan demorant de forma excessiva." Exigeixen a l'Estat espanyol, a més, que es coordini amb l'Ajuntament i la Generalitat per aprofitar els recursos que li han posat sobre la taula.
En els darrers anys les persones que cerquen informació i assessorament sobre refugi que ha atès l’Ajuntament des del SAIER s’ha multiplicat. El 2012 en van ser 300, mentre que l’any passat la xifra va ser de 1.374. Però aquest 2016 la situació s’ha triplicat en els cinc primers mesos de l’any, i ja és a tocar del miler. Per això des del consistori alerten que s’ha triplicat la feina i es preveu que a l’estiu es complicarà encara més.
No arriben els fons europeus per a refugiats
El consistori denuncia que des de 2011 no els arriben els fons europeus que rep l’Estat per atendre refugiats. Les competències en matèria d’acollida i integració de refugiats depèn del Govern espanyol, que és qui accepta o denega les sol·licituds d’asil, però els ajuntaments, i en concret el de Barcelona, assumeixen la feina que suposa garantir els drets bàsics a totes les persones que arriben a la ciutat. Posem a la seva disposició informació i assessorament i els serveis socials mentre el Govern espanyol no resolt la situació.
Amnistia Internacional denuncia col·lapse en les gestions
Amnistia Internacional critica el funcionament del sistema espanyol d’asil i refugi, i sobretot que “els terminis de prop de dos anys per resoldre una sol·licitud d’asil s’han allargat”. Això, segons l’organització, ha ocasionat que molts refugiats acabin en la indigència esperant una resposta a la seva sol·licitud d’asil. Denuncien que fins a finals de 2015, l’equip depenent del govern espanyol i encarregat de rebre sol·licituds d’asil i refugi, no va ser reforçat. “La situació és de bloqueig absolut i no es poden gestionar totes les sol·licituds que arriben” asseguren, i critiquen que els processos s’estan allargant “de forma excessiva.”
