L’Ajuntament de Barcelona ha comprat 170 pisos de lloguer públic de l’empresa pública Regesa que passaran a formar part del parc públic d’habitatge de la ciutat. Es tracta de tres finques diferents, construïdes en sòl municipal cedit a l’empresa comarcal per 75 anys. El consistori remarca que només els hi restaven entre 15 i 17 anys de protecció pública i que després s’haurien pogut vendre a un privat. Per evitar-ho, s’han invertit 10,7 milions d’euros per comprar-los. Es tracta de la segona operació d’aquest tipus d’aquest mandat.
Martín: “Donem tranquil·litat a les famílies”
Lucía Martin, regidora d’Habitatge, ha manifestat que amb aquesta compra es dona “tranquil·litat a les famílies, que passen a ser llogateres del parc públic”. També ha defensat aquesta actuació perquè “estem impedint que es repeteixin unes de les pitjors pràctiques que s’han fet a la ciutat, que és la privatització del parc d’habitatge protegit”.
Tres finques a tres barris
Els tres blocs que s’han comprat estan situats en tres barris diferents: 97 pisos en un immoble al carrer de la Mare de Déu del Port, 179-183 (la Marina, a Sants-Montjuïc); 25 al carrer de Teodor Llorente, 6-8 (el Guinardó, a Horta-Guinardó) i, per acabar, 48 al carrer de la Selva, 56-61 (Porta, Nou Barris). En total, són 170 habitatges i tots estan ocupats per famílies llogateres.
Períodes de protecció inferiors a la cessió de dret de superfície
El 2006, l’Ajuntament en va cedir gratuïtament el dret a superfície d’aquestes promocions durant 75 anys a Regesa —societat pública de l’antic Consell Comarcal—, malgrat que la protecció és només de 30 anys. A la pràctica, aquesta diferència comporta que quan venci el termini de protecció (d’aquí a uns 15 anys), aquests habitatges puguin acabar en mans privades i s’acabin llogant a un preu més alt. Per això, l’adquisició municipal garanteix que passin a formar part del parc públic de manera definitiva.
Aquestes finques són les darreres que té Regesa en titularitat. A finals del 2021, el consistori va comprar 198 pisos seguint la mateixa fórmula per evitar-ne també la privatització. Per tant, aquesta és la segona operació d’aquestes característiques d’aquest mandat. L’Ajuntament hi ha invertit 10.763.703 euros, un preu que se situa un 17 % per sota del valor que tindria la venda de drets de superfície.
