Al vestíbul del MACBA, una desena de cossos es desplacen lentament per l’espai. No tenen cap pressa. Només unes caixes de cartró i tot el dia per endavant. Són els performers que María José Arjona ha seleccionat per a ‘En silencio pero juntos‘, una performance de llarga durada que dialoga amb l’art d’una forma viva. Una manera de dislocar la institució i trencar amb les dramatúrgies museístiques tradicionals. Tota una declaració d’intencions.
La peça és un homenatge a una de les artistes que aquests dies habiten al museu, la colombiana María Teresa Hincapié, que podia passar-se hores i fins i tot dies fent accions tan quotidianes com caminar, netejar o organitzar els estris de la cuina. Ella és una de les tres artistes que tanquen l’any al MACBA. Totes elles tenen en comú una mirada radical que convida a la subversió i que s’explica en aquest reportatge del ‘Plaça Tísner‘.
Aquestes artistes radicals ens porten a nosaltres mateixos a pensar d’una manera atrevida ”
L’obra efímera de María Teresa Hincapié
Les seves performances, que ella considerava entrenaments, s’emmarquen en el que s’anomena poètica d’allò domèstic. Una domesticitat, però, expandida a una visió ecologista del món i de la natura que ella considerava també casa seva.
L’acció de caminar lent és una resistència a la hiperproductivitat i al consumisme massiu”
“María Teresa Hincapié. Si aquest fos un principi d’infinit” és la primera gran retrospectiva que es fa de l’artista en col·laboració amb el Museu d’Art Modern de Medellín (MAMM) i que estarà al MACBA fins al 26 de febrer. La mostra ha requerit tres anys d’investigació arran de les dificultats que suposava exposar una obra viva i efímera com la seva, de la qual només queda documentació en fotografies i vídeos.
A banda de la performance de María José Arjona, també s’ha convidat a participar de l’exposició al col·lectiu Mapa Teatro, que ha creat una peça sonora a partir de l’obra ‘Una cosa es una cosa‘, que dota de cos i arquitectura a la veu de l’artista, que va morir el 2008.
Per la seva banda, l’artista cubana Coco Fusco ha presentat el film ‘Tus ojos serán una vana palabra‘, que narra el viatge per portar flors a Hart Island, recordant una acció de l’Hincapié al Templo de Santa Teresa la Antigua, a Ciutat de Mèxic.
Cinthia Marcelle i la dissolució de l’autoria
Una exposició de Cinthia Marcelle, com la que es pot visitar al MACBA fins al 8 de gener, implica veure coses conegudes però des d’altres punts de vista. “Una conjunció de factors“, comissariada per Isabel Whitelegg, és la primera exposició global sobre l’artista brasilera, amb obres des del 1999.
Li interessen les energies que es poden crear a través de la col·lectivitat”
Peces que conviden a abolir jerarquies laborals, de classe i de raça, però també les artístiques, a través de processos de creació col·lectiva amb participants anònims. Una d’aquestes peces és la instal·lació ‘A família em desordem‘, en què cinc persones de Barcelona van ser convidades a desestructurar una sèrie de materials escollits per l’artista i crear una obra pròpia. Una forma de diluir l’autoria en què Marcelle posa l’art al nivell del públic.
La mirada al passat de Carrie Mae Weems
Una altra de les artistes radicals que aquests dies conviuen al MACBA és Carrie Mae Weems. La videoinstal·lació ‘Lincoln, Lonnie, and Me’, converteix La Capella en un teatre en què figures fantasmagòriques a escala humana interpel·len l’espectador. L’artista estableix així una conversa amb diferents moments de la història dels drets civils als EUA a partir de les paraules d’Abraham Lincoln en el seu discurs per la igualtat el 1863, les reflexions de l’activista Lonnie Graham i d’imatges de les manifestacions dels anys 60.
L’artista interroga amb la seva pròpia pràctica quin és el rol que té el subjecte negre en la lluita pels drets socials”
A partir d’imatges pròpies i d’altres extretes de psique col·lectiva evoca l’opressió del subjecte negre i les interseccions de raça, gènere i classe. Aquesta proposta es presenta en paral·lel a l’exposició organitzada per la Fundació MAPFRE en col·laboració amb la Fundació Foto Colectania (ambdues a Barcelona).
El MACBA que vindrà
Les exposicions d’Hincapié, Marcelle i Weems passaran el relleu discursiu als artistes que el MACBA acaba d’anunciar per a les exposicions monogràfiques del 2023, que inclouran l’exploració de les lluites anticolonials de Bouchra Khalili, la retrospectiva coreografiada de Laura Lima, el “land art” de Nancy Holt i les urgències de món contemporani de Daniel Steegmann Mangrané. També es mostraran els projectes de Lydia Ourahmane, Denise Ferreira da Silva i Arjuna Neuman, així com la mostra de petit format “Revista visual”.
I seguint amb la voluntat de desarticular les dramatúrgies del museu sorgeix “Intenció poètica”, una altra presentació de la Col·lecció MACBA en què s’exhibeixen algunes de les últimes obres adquirides que es relacionen amb d’altres existents que afavoreixen discursos alternatius.
Un recorregut per 88 llibres d’artista i 127 obres d’un centenar de creadors que es pot visitar gratuïtament en les jornades de portes obertes que s’allargaran fins al 18 de desembre. En la mateixa visita es poden veure sense cost també la resta d’exposicions actuals, entre les quals també hi ha el projecte de Mariana Botey ‘Ayuujkjä’äy ëy Konk. Una fabulació basada en un mite mixe’ i la instal·lació de tapissos de gran format ‘Josep Grau-Garriga. Diàleg de llum’.
