“Subúrbia” dona la benvinguda al públic per la porta gran, la de la típica llar d’una sola planta als afores d’una gran ciutat. Amb zona de gespa, piscina, pàrquing per a dos cotxes i un estil de vida suposadament idíl·lic que la mostra s’encarregarà de contextualitzar al llarg del segle XX, analitzar de forma crítica i disseccionar des de tots els angles i formats.
A ‘Plaça Tísner‘ visitem una exposició que és un passeig per la història cultural del suburbi, que fa dialogar la forma física dels barris residencials amb els imaginaris que genera.
La creació d’un estil de vida
L’exposició es remunta als orígens dels barris amb cases unifamiliars de principis del segle XIX, i explica com es va democratitzar amb el boom immobiliari dels anys 20, l’eclosió de l’automòbil (sobretot el model Ford T) i la construcció de carreteres arreu del país. “Subúrbia” detalla també les causes de la seva massificació als anys 50 del segle XX.
El cinema i la televisió
La mostra també posa el focus en com aquest estil de vida va impactar en la cultura, amb famílies modèliques que apareixien al món del cinema i de la televisió en nombroses telecomèdies familiars. També analitza el paper reservat a la dona a la dècada dels 50 en aquestes cases suburbanes a quilòmetres del centre, envoltades d’un munt d’electrodomèstics publicitats pel frenesí consumista de postguerra.
Un model que a partir dels anys 60 va començar a generar inseguretats a causa de la por als intrusos en una situació d’aïllament, i que expliquen, en part, la gran passió per les armes d’un grup nombrós d’estatunidencs.
El somni continua
Expliquen a la mostra que des dels anys 90, la majoria d’estatunidencs viuen en aquesta massa d’urbanisme dispers, també anomenada “sprawl”, i testimonia que els suburbis contemporanis són un pou de diversitat, als antípodes de l’homogeneïtat dels seus orígens, en què eren concebuts com una forma urbana en sèrie per a la classe mitjana blanca.
Avui dia, vuit de cada deu nord-americans viuen dispersats i en habitatges que segueixen representant el 75 % de les zones residencials, on les noves generacions continuen somiant viure. Un estil de vida i un fet cultural que també ha arribat a casa nostra i que “Subúrbia” no ha volgut ignorar.
