El cantant, músic, escriptor i divulgador Ramon Gener va guanyar el passat mes de gener el Premi Ramon Llull amb ‘Història d’un piano’, el viatge de ficció, però basat en fets reals, del piano del qual el nostre convidat es va enamorar fa anys i es va endur a casa seva. D’aquest amor, i de tots els secrets que pot amagar un instrument musical, ens en ve a parlar al ‘Plaça Tísner‘.
Els noms del piano
Tot comença quan Ramon Gener troba un piano en una botiga barcelonina regentada per un vell polonès de presència magnètica. L’instrument és un Grotrian-Steinweg, una marca emblemàtica des de mitjans del segle XIX que, en una ramificació nord-americana, va acabar donant lloc als famosos Steinway & Sons.
Així doncs, amb aquesta credencial, no és estrany que el Ramon se senti atret per la seva troballa… tot i que el piano estigui en un estat lamentable i demani una restauració integral. Quan per fi el pot fer reparar, descobreix que el seu nou amic li reserva dues sorpreses: un número de sèrie, que li permet rastrejar el seu origen, i una llista de noms.
Johannes, Ortrud Schulze, Ryan i Scott Morris, l’Emily i l’Olivia, Janusz Borowski… i així fins a una dotzena de noms inscrits a la fusta. Però qui eren aquests propietaris anteriors del piano? Què se n’havia fet, d’ells? Ramon Gener comença, llavors, una investigació que recorre dues guerres mundials, tot el continent europeu i un segle XX convuls. Una dotzena de personatges sacsejats per l’amor, la pèrdua i el sentit del deure, i units per la música.
De l'”allegro” al “vivacissimo”
Amb tres llibres de divulgació musical publicats, Ramon Gener encara la seva primera novel·la amb tota l’ambició d’una gran simfonia. Construïda com un relat coral, que no s’estalvia ni subtrames ni salts temporals, i que té marge per a la divulgació històrica i musical, llegir la nova proposta de Ramon Gener és gairebé com escoltar-lo parlar de música.
La seva veu narrativa està sembrada d’expressions del llenguatge de la composició. Així, el to amb què parla un personatge no és impetuós, sinó “con fuoco”, mentre que un altre no arriba puntual a una cita, sinó “a tempo”. La vessant divulgadora del Ramon Gener no l’abandona mai.
El “mosaic” de Ramon Gener
- Una escola: el Conservatori Superior de Música del Liceu. Amb sis anys, i per l’amor de la seva mare cap a l’òpera, va començar a estudiar al conservatori. I tot i que en aquell moment no ho podia saber, aquell era el principi d’una bonica amistat amb el piano.
- Un compositor: Ludwig van Beethoven. El compositor, director d’orquestra i pianista alemany és un dels grans herois del Ramon, fins al punt de convertir-lo en el protagonista del seu llibre ‘Un músic en un mar de núvols’.
- Una òpera: ‘Sly, o la llegenda del dorment desvetllat’. La temporada 1999-2000, el Ramon va trepitjar per primera vegada el Liceu amb aquest espectacle en què cantava al costat de Josep Carreras.
- Una peça de roba: els texans. El Ramon va presentar el programa ‘Òpera en texans’, amb què va acostar els grans clàssics del gènere líric al públic general i ens va fer enamorar-nos de ‘Carmen’, ‘Parsifal’, ‘Aida’ o ‘Andrea Chenier’.
- Un instrument: el piano. El seu company de vida protagonitza, també, ‘Història d’un piano’, un viatge vital i musical pel segle XX que li ha valgut el Premi Ramon Llull 2024.
- Una plaça: la de Molina. Entre Balmes i via Augusta, la plaça de Molina té molts atributs, però no estem gaire segures que tingui l’acústica adequada per a un bon concert de piano…
