“Dama de la cançó catalana”, “tieta de Catalunya” o “pionera del jazz en català”. A Núria Feliu se l’ha anomenada de moltes maneres al llarg dels anys, però el que és cert és que aquesta cantant santsenca ha estat una de les dives més importants que ha tingut mai Catalunya.
Feliu va morir el juliol del 2022 i ara se li dedica l’exposició “Núria Feliu al Palau (Robert)”. El comissari i amic personal de l’artista, Òscar Dalmau, acompanya a ‘Plaça Tísner’ a una visita guiada per la mostra que es pot visitar de franc fins al 19 de maig al Palau Robert.
Va publicar el primer disc de jazz en català de la història de la música”
“Era necessària una exposició que fes justícia a la seva trajectòria pionera”, explica Òscar Dalmau. I és que Núria Feliu era una artista “avançada al seu temps”. L’exposició mostra desenes de reproduccions de discos d’una cantant que va arribar a publicar-ne 50 i va enregistrar més de 500 cançons.
De fet, va gravar el primer disc de jazz en català de tot l’estat: “És un LP cantat en català al costat del pianista més internacional que hem tingut mai, Tete Montoliu”, relata Dalmau. A l’exposició també es pot veure el primer disc d’or de la música en català que va rebre Feliu per vendre més de 25.000 còpies d”El cuplet a Barcelona’.
Quan ningú ho feia, ella traduïa al català grans èxits del moment de Broadway i Hollywood”
Normalització del català
La cantant va ser una figura singular de la Nova Cançó, però també va ser pionera a l’hora de portar a casa nostra grans èxits de Broadway i Hollywood. “Anava a Londres i a París a veure musicals i quan li agradava un en comprava la banda sonora i l’adaptava al català. En pocs mesos treia la cançó”, explica Dalmau. Era una pionera de la llengua catalana en ple postfranquisme a Catalunya: “La normalització lingüística per ella va ser una batalla, va lluitar per la normalització de la llengua catalana a través de la música”.
Al llarg de les cinc sales de l’exposició s’hi poden veure documents inèdits: enregistraments, partitures, discos, fotografies, revistes o objectes personals de Núria Feliu. Però, sobretot hi ha molt d’espai per a la música, amb diverses projeccions d’actuacions de la cantant en diverses èpoques de la seva vida, fins i tot cantant en català a TVE a finals de la dictadura franquista.
El barri de Sants, el primer escenari
Núria Feliu estava molt lligada al seu barri, Sants, on participava del teixit associatiu, i era molt estimada pel veïnat. Fins i tot els Gegants de Sants van dedicar-li una geganta en vida. “L’exposició comença al barri de Sants: des que ella era paradista amb la seva mare“, diu Òscar Dalmau que, a més d’amic, va gravar una cançó amb ella. “Sempre havia dit que el seu primer escenari va ser el Mercat de Sants: on va aprendre a interpretar i fer un somriure a la clientela cada dia, fins i tot quan estava trista, una actitud d’artista que va aplicar durant la seva carrera”, conclou Dalmau.
