Per si algú no se n’ha adonat, aquest proper mes d’agost i fins a finals d’octubre Barcelona celebra la Copa Amèrica, un esdeveniment que revolucionarà la ciutat, ens portarà regatistes, curiosos i celebritats. I per anar escalfant motors (o més aviat, per anar desplegant veles), al ‘Plaça Tísner‘ us proposem cinc pel·lícules que retraten tant aquesta cursa com altres històries protagonitzades per personatges que es fan a la mar amb un afany competitiu.

‘La força del vent’

Carroll Ballard (1992)

Penseu que la Copa Amèrica té més de 170 anys d’història, i això fa que es conservin curtmetratges muts de principis del segle XX retratant les regates, i que integraven els primers informatius que es projectaven als cinemes. Ara, pel·lícules comercials com les entenem avui en dia, que facin servir la Copa Amèrica com a marc narratiu, més aviat poques. Potser la més evident de totes és aquesta.

‘La força del vent’ ficciona un fet real, la competició del 1987, en què l’equip dels Estats Units va recuperar la copa que havia perdut quatre anys abans davant dels australians després d’un segle de guanyar-la sistemàticament. I aquí és on potser el relat fa aigües: la cinta no explica l’heroïcitat d’aquells australians que van aconseguir trencar el rècord, sinó com els estatunidencs el van recuperar quatre anys més tard. Per això mateix, es posin com es posin, a la narració li falta èpica perquè no és que fos un equip petit contra un de gran, precisament. Tot i això, ‘La força del vent’ és un títol interessant, i molt de principis dels 90, per entendre una mica millor en què consisteix aquesta competició.

‘El retorno de los tomates asesinos’

John de Bello (1988)

Aquesta és un film que s’explica només amb el títol però, per si de cas: es tracta de la segona entrega d’una saga que té com a premissa un experiment amb uns tomàquets modificats genèticament, el que avui en diríem transgènics, que es revolten i comencen a assassinar persones. Aquest argument tan delirant va tenir prou èxit com per generar tres seqüeles i, la primera, n’és aquesta.

Hi trobem un joveníssim George Clooney, en un dels seus primers papers, en què tenia una escena que feia menció a la Copa Amèrica i que, al meu parer, reprodueix la situació que es viurà en algunes cases, entre els qui vulguin veure la competició i els qui, ehem, prefereixin veure com els tomàquets fan la guitza a la població civil.

‘Master and commander: Al otro lado del mundo’

Peter Weir (2003)

‘Master and commander’ no només adapta dues de les novel·les de la saga d’aventures marineres de l’escriptor Patrick O’Brian, sinó que parteix de la mateixa idea que la Copa Amèrica és una regata entre dos vaixells, una carrera en què la velocitat és fonamental.

Ara bé, en aquest cas, la carrera és una persecució entre una fragata anglesa i un buc corsari francès amb intencions més destructives que les de la competició que acollirem a Barcelona. ‘Master and commander’ va ser un èxit de crítica el seu any, però no de públic, i és una llàstima perquè és un dels darrers exemples de cinema d’aventures en un sentit clàssic que ens ha donat el cinema nord-americà, que invertia els mateixos esforços en mostrar-nos la vida al vaixell com en treballar la psicologia dels personatges i les escenes d’acció, i que 21 anys més tard continua veient-se la mar de bé.

‘El cuchillo en el agua’

Roman Polanski (1962)

Aquesta és la primera pel·lícula que va dirigir Roman Polanski i l’única que ha rodat mai a Polònia. I en ser un primer treball, amb un pressupost molt reduït, la proposta és molt intel·ligent: tres personatges, pràcticament un únic escenari, i poca cosa més. Tenim una parella de classe alta que recull un autoestopista més jove i se l’emporta a fer una volta en veler. Allà a bord, en la isolació de les aigües, els dos homes fan de mascles i comencen a competir en una dialèctica classe alta – classe popular, joventut-vellesa, estudis avançats – manca d’estudis, que tenen un trofeu clar: la dona de la parella.

Aquesta batalla absurda i masclista despulla les febleses dels dos tipus i fa escalar el ressentiment entre si. Polanski és una persona tirant a execrable, però com a cineasta, amb ‘El cuchillo en el agua’, demostra el seu talent incontestable.

‘Kon-Tiki, el documental’

Thor Heyerdahl (1950)

L’any 1947, l’etnògraf i aventurer Thor Heyerdahl estava convençut que els pobles indígenes precolombins del Perú havien viatjat fins a la Polinèsia, a 6.700 quilòmetres, en les seves balses. I com que no tothom ho veia igual de clar, i era difícil trobar proves que refermessin aquesta teoria, Heyerdahl va decidir construir una rèplica d’aquesta balsa i fer-se a la mar per veure si podia reproduir aquest viatge.

El resultat d’aquella animalada és el documental ‘Kon-Tiki’, una preciositat guanyadora de l’Oscar que és un cant a la curiositat humana i a l’esperit de superació. Hi ha un film del 2012 que recorda aquest viatge, en clau de ficció, però jo us recomano que recupereu, també, el documental del 1950 dirigit pel mateix Thor Heyerdahl.