William Shakespeare torna al teatre català sota la direcció de Pau Carrió i en la veu i la presència d’Ernest Villegas i Laia Marull, un matrimoni ben avingut de cognom Macbeth, tant àvid de poder que no s’aturarà davant de res a l’hora d’aconseguir el tron d’Escòcia. Els dos intèrprets venen al ‘Plaça Tísner‘ a parlar-nos de “l’obra escocesa”, com l’anomenen al teatre anglès.
La sang a les mans
Macbeth torna victoriós del front, acompanyat de Banquo, quan es troba amb tres bruixes que fan un vaticini demolidor: ell serà rei, mentre que el seu company serà pare de reis. Però el bon Duncan, el monarca d’Escòcia, continua viu i amb salut de ferro, i Macbeth i Lady Macbeth s’abocaran en una espiral de violència que tenyirà de sang la cort escocesa.
La història d’aquesta tragèdia és prou coneguda i s’ha repetit en escenaris arreu del món al llarg de quatre segles i, tot i així, amb cada nova versió es multipliquen les lectures.
El ‘Macbeth’ que ens ofereix Pau Carrió connecta amb les inquietuds del present. Carrió és un vell conegut de l’autor anglès, de qui ha adaptat ‘Victòria d’Enric V’ (2014), ‘Hamlet’ (2016) o ‘Nit de Reis o el que vulgui’ (2017), i per a la seva interpretació d’aquesta història de poder, venjança i bogeria hi ha afegit un element tan contemporani com el de la por. Els personatges de ‘Macbeth’ es mouen per la por de perdre el poder, de no acomplir amb el destí prefixat, de ser objecte del càstig i de la violència.
El negre paisatge de Macbeth
Per escenificar els crims i la tragèdia de ‘Macbeth’, Pau Carrió ha pintat de negre el Lliure de Montjuïc. Ajudat per l’espai escènic de Sebastià Brosa, el disseny de vestuari de Sílvia Delagneau i la il·luminació de Raimon Rius, l’acció ens trasllada a un ambient de Primera Guerra Mundial, hospitals de campanya i palaus buits i desolats. En aquest context, Ernest Villegas i Laia Marull construeixen un matrimoni unit, perfectament complementat i, sobretot, terrorífic pel que té de mirall de la nostra societat.
El “mosaic” d’Ernest Villegas i Laia Marull
- Una escola: En el cas de la Laia, la Nancy Tuñón i, en el de l’Ernest, el Col·legi del Teatre, van veure els primers passos de dos intèrprets que s’han anat fent un lloc en la seva professió fins a convertir-se… en reis d’Escòcia.
- Un monòleg: ‘Un obús al cor’. L’Ernest va donar veu, cos, ànima i sang a un dels textos més colpidors de Wajdi Mouawad, un viatge per la història d’una família davant la imminent mort de la matriarca.
- Una pel·lícula: ‘Te doy mis ojos’. El Goya, la Concha a la millor actriu a San Sebastián o el Fotogramas de Plata són alguns dels guardons que la Laia es va endur per interpretar la Pilar, la protagonista d’un dels drames més lúcids que s’han rodat sobre la violència masclista.
- Un director: Julio Manrique. Tant un com l’altra han treballat a les seves ordres i, a més, el flamant nou director del Lliure ha tingut un paper important en la trobada de l’Ernest i i la Laia sobre els escenaris.
- Un cognom: Macbeth. La Laia i l’Ernest es converteixen en el matrimoni més violent i amb més malastrugança del teatre anglès, per cortesia de William Shakespeare i Pau Carrió.
- Una plaça: La Major de Vic, en el cas de l’Ernest, i la Washington Square de Nova York, per a la Laia. Dos indrets freqüentats per autòctons, turistes i, potser, també bruixes que llancen presagis…
