Lluís Homar Toboso torna al Teatre Romea amb dues propostes de la Compañía Nacional de Teatro Clásico —’Alma y palabra. San Juan de la Cruz’ i ‘El templo vacío’—, que recuperen i reivindiquen la vigència dels poetes místics. Ha passat per ‘Plaça Tísner‘ a donar-nos-en tots els detalls.

Els místics són persones que estaven realment en el món”
Lluís Homar

Els poetes místics

‘Alma y palabra. San Juan de la Cruz’ porta a escena una selecció de versos del poeta místic del segle XVI. Dalt de l’escenari Lluís Homar Toboso trasllada, al costat d’Adriana Ozores, els textos de San Juan de la Cruz. Ho fan intercalant reflexions sobre els paral·lelismes que es poden establir entre els seus neguits i els dels homes contemporanis. Les seves paraules es combinen amb la ‘Música callada’, de Frederic Mompou, que interpreta al piano Emili Brugalla.

Per la seva banda, ‘El templo vacío’ suma a l’obra de San Juan de la Cruz la de vuit altres autors místics: Ibn Arabi, Calderón de la Barca, Ramon Llull, Jacint Verdaguer, Maestro Eckhart, Santa Teresa de Jesús, Miguel de Molinos i Angelus Silesius. Tots dos muntatges empenyen l’espectador a preguntar-se pel sentit de la vida i a tenir el coratge d’abandonar les temptacions materials a favor d’una espiritualitat activa que acosti l’ànima a la divinitat.

La CNTC

La Compañía Nacional de Teatro Clásico va ser creada per Aldolfo Marsillach el 1986 amb la missió de recuperar, preservar i difondre el patrimoni teatral anterior al segle XX, posant especial focus en el Segle d’Oro i la prosòdia del vers clàssic.

En els gairebé 30 d’història, la CNTC ha produït més d’un centenar de muntatges que ha dut a escenaris de l’estat espanyol però també d’Europa i Amèrica. Lluís Homar Toboso en va agafar les regnes el setembre del 2019 i des de llavors ha dirigit la companyia i interpretat diverses de les seves produccions que, en alguns casos, s’han pogut veure a Barcelona.

El “mosaic” de Lluís Homar

  • Un barri: Horta, on va créixer. Des de ben petit, el Lluís va anar al cinema del Centre Parroquial Lluïsos d’Horta, on va començar a fer teatre. També va ser escolanet de la parròquia de Sant Joan d’Horta.  
  • Un personatge: Manelic, el protagonista de ‘Terra baixa’, d’Àngel Guimerà. El Lluís el va interpretar d’adolescent als Lluïsos d’Horta i 40 anys després al Teatre Borràs, en un muntatge en què estava sol a l’escenari i que li va valdre un premi MAX. 
  • Un projecte: el Teatre Lliure. El Lluís en va ser un dels fundadors el 1976. En la primera etapa hi va treballar regularment i en va ser director artístic als anys 90. 
  • Un repte: liderar la Companyia Nacional de Teatro Clásico. Va assumir aquesta responsabilitat el setembre del 2019 i, des de llavors, ha dirigit i format part del repartiment de diverses de les seves produccions. 
  • Una unió: la de l’ànima amb Déu. Ho clama la poesia mística que articula els muntatges ‘Alma y palabra. San Juan de la Cruz’ i ‘El templo vacío’. Ara arriben al Teatre Romea i el Lluís ens en ve a parlar.   
  • Una plaça: la del Diamant. Potser perquè va debutar en cinema a l’adaptació de la novel·la de Mercè Rodoreda d’aquest nom que Francesc Betriu va dirigir el 1981. Però potser ens dona també altres motius…