La secció ‘Arxiu Barcelona’, del “bàsics”, recupera el passat de la ciutat i les històries de què formen part amb el periodista cultural Toni Vall. Aquesta setmana recorda els cinemes d’art i assaig de Barcelona dels anys seixanta, setanta i vuitanta. Una iniciativa de l’anomenat Cercle A, comandat per Jaume Figueras, Pere Ignasi Fages i Antoni Kirchner.
El Cercle A es va fundar fa més de mig segle amb l’objectiu de programar pel·lícules d’art i assaig per donar a conèixer cinema d’autor que s’exhibia en versió original subtitulada (VOS). Una iniciativa innovadora que va començar a caminar el març del 1967 al cinema Publi amb la pel·lícula ‘Sueños’, d’Ingmar Bergman.
El grup va anar ampliant l’activitat programant en altres sales: Alexis, Aquitània, Arcadia, Atenas, Ars, Arkadin, Maldà, Capsa i Casablanca. D’aquests cinemes, però, només ha sobreviscut el Maldà, que continua funcionant com una sala de cinema.
Així va néixer la xarxa de cinemes d’art i assaig
El 12 de gener del 1967 una ordre ministerial va autoritzar l’obertura de sales cinematogràfiques dedicades a presentar films en VOSE sempre que el cinema tingués menys de 500 butaques. Aquesta normativa va propiciar el naixement del Cercle A, un nomenclatura que s’explica perquè el nom de moltes d’aquestes sales començava per la lletra A o la tenien incorporada. La clau d’aquest grup de sales va ser projectar clàssics anteriorment prohibits i no només títols recents. D’aquesta manera van funcionar unes sales que van ajudar a configurar un nou espectador cinèfil, més inquiet i exigent.
Els cinemes d’art i assaig de Barcelona
D’aquests cinemes només en queda un en funcionament: el cinema Maldà, que data del 1945, al carrer del Pi.
El cinema Ars, al carrer d’Atenes, va ser una sala de billar i jocs, i ara l’espai està en desús, buit.
L’Atenas, situat al carrer de Balmes, 365, es va inaugurar el 1960 i als anys vuitanta es va especialitzar en films doblats al català. Ara és un forn de pa amb degustació.
L’Arcadia, al carrer de Tuset, 14, va obrir el 1957 dins de les galeries Arcadia. Allà també hi havia l’Stork Club, on es reunia la intel·lectualitat burgesa més rebel, com la “gauche divine”. Feien un cafè i anaven al cinema.
L’Aquitània ha deixat de ser cinema, però continua vinculat al món cultural amb un teatre amb el mateix nom. El 1969 es va convertir en sala d’art i assaig.
L’Arkadin, a la travessera de Gràcia, 103, va començar a fer projeccions el 1976. L’origen del nom es troba en el personatge dibuixat per Orson Welles a la seva pel·lícula ‘Mister Arkadin’. Ara una cadena de forns ha ocupat les instal·lacions.
L’Alexis, ara és una botiga Mango. El cinema va néixer el 1954 a l’interior del cinema Alexandra. Es va convertir en un cinema clau durant la transició, ja que va projectar una gran quantitat de films de cinema d’autor.
El Capsa del 1977 ara és un restaurant. Situat al carrer de Pau Claris, 134, l’any 1991 la sala va quedar devastada per un incendi, tot i que va poder reobrir dos mesos més tard. Finalment, però, va tancar el 1998.
El cinema Casablanca, als Jardinets de Gràcia, va obrir el 1980 posant les cartes sobre la taula. Els primers títols que es van projectar: ‘Cabeza borradora’, de David Lynch, i un clàssic: el western ‘Johnny Guitar’, de Nicholas Ray.
El cinema Publi, del passeig de Gràcia, 57, va obrir el 1932 i va ser la primera sala d’art i assaig de la ciutat. Va acollir algunes edicions del Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona. Va ocupar-ne l’espai una botiga internacional de màquines de cafè. Ara, però, l’espai és buit.
