Com a gran part del món, la llana de les ovelles que pasturen a Collserola es llença. Després de l’esquila, els vellons es converteixen en material de rebuig. Aquest malbaratament ha activat les consciències d’un grup d’artistes que han format el col·lectiu Tornen les Esquelles, un projecte de recuperació de la llana de Barcelona que reivindica l’aprofitament d’aquest material.
El programa ‘Plaça Tísner‘ ha entrat al seu taller a Casa Aymat, una antiga manufactura de catifes i tapissos de Sant Cugat del Vallès, per seguir tot el procés de rentat, cardat i feltrat de la llana. Un procés laboriós i comunitari, que data de la prehistòria i que aquestes artistes recuperen en cadascuna de les seves obres, sempre tenyides amb pigments naturals que obtenen de la pastanaga, la ceba o l’arrel de roja, entre d’altres cultius.
La història de tots els pastors que estan intentant sobreviure a aquests canvis d’època”
Però l’art tèxtil de Tornen les Esquelles té sobretot una vessant crítica. “És una llana local i al darrere té la història de tots els pastors que estan buscant la manera de sobreviure a aquests canvis d’època”, explica Monica Kopatscheck, membre de Tornen les Esquelles.
A través de les seves creacions, volen visibilitzar les dures condiciones en què treballen els ramaders que encara queden al Parc Natural de la Serra de Collserola i que amb les seves ovelles netegen el sotabosc per prevenir incendis. Aquesta tasca, a diferència del desbrossament mecànic, generalment no està pagada.
La capa vermella de Montoya
Un d’aquests pastors és José Antonio Montoya Moreno, que fa 30 anys que pastura el seu ramat a la zona de Montcada i Reixac. La seva figura ha inspirat les artistes del col·lectiu per convertir en feltre una peça que simbolitza “la capa de l’últim pastor xarnego que viu a la ciutat”, un homenatge a l’ofici que van practicar moltes de les persones que van arribar a Barcelona i rodalia els anys 60 i 70.
“Vam fer un tenyit en vermell de la ràbia quan vam detectar el que estava passant amb els pastors de Collserola, que estan tots en condicions molt precàries”, recorda una de les impulsores del col·lectiu, Ana Vivero.
Ara no es viu de res, els ramats no val la pena tenir-los”
Tornen les Esquelles lamenta que els coneixements acumulats en pastura periurbana al llarg dels anys per aquests pastors estan en perill de desaparèixer, ja que molts estan en una situació insostenible. “Abans, de la llana, del xai i del fem ja vivies, perquè es venia tot, ara no es viu de res, els ramats ja no val la pena tenir-los“, es queixa Montoya.
Perdem el nostre pastor i la nostra llana de Barcelona”
A tot això cal sumar-hi els efectes de la sequera, que ha assecat el farratge de Collserola que servia per alimentar el bestiar que, a més, no disposa de l’aigua suficient per sortir a pasturar i netejar el sotabosc. A les dificultats econòmiques que arrosseguen Montoya i la resta de pastors, s’hi ha sumat en el seu cas la pèrdua del contracte de la nau de Ca n’Oller, on sempre ha tingut les seves ovelles, que s’ha concedit a un altre pastor.
Actualment, està en espera que el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic es pronunciï sobre un procés que ell considera injust i que l’aboca a marxar. “Perdem el nostre pastor i la nostra llana de Barcelona“, lamenta Vivero.
El Guernica de l’ecologia
La capa vermella de José Montoya es pot visitar aquests dies a l’exposició “Futurs pastorals. Les migracions de la llana”, que estarà fins al 14 de gener al Disseny Hub de Barcelona organitzada per Materfad en col·laboració amb Eina Obra. Una mostra en què Tornen les Esquelles exposa al costat de l’artista holandesa Claudy Jongstra, una ecoactivista reconeguda per les seves obres tèxtils a gran escala que reivindiquen una relació alternativa amb la llana.
Una de les seves obres més cèlebres és l’anomenada Guernica de l’ecologia, inspirada en el quadre de Picasso, amb què l’artista denuncia l’ecocidi del món actual. Perquè el desaprofitament dels vellons de les ovelles de Collserola no és un fet aïllat. A Europa es llencen 225 milions de quilos de llana cada any.
Hem de fer que l’agricultura sigui ‘cool’ un altre cop”
Jongstra proposa una mirada al passat per construir un futur més sostenible. El seu estudi està situat en una granja als Països Baixos on manté un ramat d’ovelles autòctones de Drenthe Heath (la raça més antiga del nord d’Europa) de les quals treu la llana per a les seves obres.
També hi cultiva un jardí de plantes tintoreres que utilitza per tenyir la llana i crear una cadena sostenible oberta a estudiants, artistes, dissenyadors, científics i arquitectes aprofitin la llana en creacions contemporànies. “No és atractiu per a la propera generació convertir-se en granger, així que hem de fer que l’agricultura sigui ‘cool’ un altre cop”.
