‘BFF’ (Best Friends Forever) és una “dramèdia pop” sobre el final d’una amistat d’aquelles que semblaven per sempre. Una temàtica que no ha inspirat tants textos com les ruptures amoroses i que la seva autora, Marta Albert Gonzàlez, ha volgut reivindicar en un muntatge que es pot veure fins al 3 de desembre a la sala Àtic 22 del Tantarantana. ‘Plaça Tísner‘ ha seguit un dels seus assajos.

La importància de cuidar les amistats

L’obra és un homenatge a la relació de dos amics, la Vero i l’Eloi, que passant per totes les seves fases: l’enamorament, el trencament i el comiat. Segons l’autora, el text vol trencar amb la piràmide jeràrquica de les relacions afectives que situa la parella a dalt de tot, per davant de la família i els amics: “A certa edat sembla que els amics hagin de quedar als marges i això és una crida a resignificar-los i cuidar-los“.

L’amistat és una història d’amor més, l’única diferència és que no hi ha sexe”
Aniol Gual, intèrpret

Per a l’actor Aniol Gual, la pèrdua d’un amic pot ser tan dolorosa com qualsevol altra: “L’amistat és una història d’amor més, l’única diferència és que no hi ha sexe”. L’obra, però, decideix afrontar aquest dolor d’una forma lluminosa: ballant, cantant i jugant amb l’humor fins i tot en les escenes més tenses, quan els personatges discuteixen aferrissadament. “Vam descobrir no fa gaire que aquesta escena feia riure”, comenta l’actriu Lluna Gay, que valora que la peça no caigui en el drama i ho porti a un to “agredolç”.

Britney és referent a la vida, si ella sobreviu, sobrevivim totes”
Marta Albert Gonzàlez, dramaturga i directora

La cultura pop com a teló de fons

‘BFF’ és la segona obra de Marta Albert Gonzàlez després del seu primer ‘Para ver si así me quieres’, en què abordava l’anorèxia, entre altres temes.

En aquella ocasió, ja va contextualitzar els TCA en la cultura pop, com a creadora d’una idea universal i inassolible de perfecció. Ara torna a invocar sobre de l’escenari referents “mainstream” com Britney Spears per tal que el públic es pugui emmirallar. “Britney és referent a la vida, si ella sobreviu, sobrevivim totes”, comenta l’autora.