L’editorial Maeva publica ‘Las chicas de Manhattan’, de l’escriptora Gill Paul, coincidint amb els 130 anys del naixement de Dorothy Parker, escriptora, poetessa i guionista de Hollywood. És una novel·la sobre l’època de joventut de Parker i de tres amigues seves que relata com es fan un lloc a la Nova York dels feliços anys 20. Una de les finalitats del llibre és fer justícia i donar a conèixer una escriptora, per a molts desconeguda, que va guanyar-se el sobrenom de “la dona més enginyosa del món“.
La Susana Herman de l’editorial Maeva ho va tenir clar quan va acabar de llegir el manuscrit en anglès de Gill Paul de ‘Las chicas de Manhattan’: faria tot el possible per publicar la novel·la en castellà. I ho ha aconseguit. Ens ho explica a ‘Plaça Tísner’ des de la Biblioteca Pública Arús de Barcelona.
Dorothy Parker, “la dona més enginyosa del món”
‘Las chicas de Manhattan’ reivindica la figura de l’escriptora Dorothy Parker: “Una dona amb un sentit de l’humor molt cínic, però molt intel·ligent i molt enginyosa. De fet, es refugiava en aquest sentit de l’humor per amagar la seva fragilitat. Tenia una gran inquietud per ser llegida i escoltada i va acabar sent guionista de Hollywood”, explica Susana Herman.
De fet, Parker era una dona del segle XX avançada al seu temps: “Tenia pensaments molt oberts i reivindicatius per l’època, i no es guardava cap comentari”, relata Herman. “Aquesta novel·la reviu la Dorothy Parker, la fa parlar i te l’imagines caminant pels carrers de Manhattan, a Nova York”, destaca l’editora.
Reivindicar quatre figures del món cultural
La novel·la relata la vida de Dorothy Parker, acompanyada de les seves amigues, participant en el món cultural en un moment de màxima efervescència: “Jane Grant és la primera dona reportera de ‘The New York Times’ i acabarà creant la revista ‘The New Yorker’; Winifred Leniham és actriu d’èxit a Broadway i Margaret Leech, que vol ser escriptora i acabarà guanyant diversos premis Pulitzer”, explica Herman.
Les protagonistes s’obren camí en el món cultural de la Nova York dels anys 20 dominat pels homes”
Són un grup d’amigues que comparteixen l’amor, la carrera professional i les preocupacions en un club de brigde només per a dones. “Totes quatre tenen en comú que es volen obrir camí en la Nova York dels anys 20, una ciutat plena de vida, on s’acaba de conquerir el vot femení, però on els homes encara tenen l’última paraula a casa i a la feina”, exposa Herman. De fet, la novel·la també mostra les desigualtats de gènere i els abusos que pateixen les protagonistes durant la seva joventut.
Feliços anys 20 i la llei seca com a teló de fons
“La llei seca i l’alcohol és molt present durant tota la novel·la: les protagonistes assisteixen a les festes il·legals i es relata com la policia hi entrava d’incògnit i detenia i duia a comissaria tots els que tinguessin alcohol”, explica Susana Herman. Era un fet que succeïa en una Nova York dels anys 20 que vivia la dècada més feliç “després d’haver viscut una guerra i en què la cultura era més efervescent que mai, amb la publicació de noves revistes i l’estrena com mai de musicals a Broadway”, relata Herman.
