Ignasi Aballí Sanmartí és un artista barceloní amb gran projecció internacional. Un dels seus projectes més recents i destacats ha estat ‘Corrección’, una intervenció que va omplir literalment el Pavelló d’Espanya a la 59a edició de la Biennal de Venècia. El procés de creació d’aquesta impactant obra ha estat recollit en un documental que es va poder veure al Dart Festival.
Aballí ha assegurat al ‘Plaça Tísner‘ sentir-se molt satisfet d’aquesta intervenció artística. Tot i això, ha admès que “molta gent es va pensar que estava buit, preguntaven on eren els quadres. Deien que si Espanya no hi participava aquest any”. Després, però, “també hi havia qui estava més acostumat a l’art contemporani i pensava per què no hi havia res”.
La instal·lació juga amb la idea de l’error i corregeix el desplaçament respecte als seus edificis veïns, els pavellons d’Holanda i Bèlgica, girant la planta del pavelló 10 graus. Per Aballí, el centenari del pavelló oferia una oportunitat de revisió, fer taula rasa per mirar el futur d’una altra manera. L’artista explica que volia fer un projecte del qual no quedés cap rastre un cop acabada la Biennal. És una “construcció efímera, que ja no hi és: es va retirar”, i que exposava objectes antagònics i permetia que els visitants visquessin la contradicció: “Vell i nou, erroni i corregit, fora i dins”.
L’error com a punt de partida
L’artista català ja havia treballat en transformació de l’espai a la Blue Project Foundation i en aquesta última creació a Venècia hi apareixen molts temes que són transversals en la seva obra. “La correcció i l’error, com abordar la pintura d’una altra manera, la incidència de la llum, els rastres, el pas del temps…”.
L’error és especialment una idea recurrent en Aballí, que ha anat tractant en diferents obres, reflexionant al voltant de la idea de rectificar, haver de transformar una cosa que aparentment no està bé. Per ell, la perfecció és un objectiu difícil d’assolir. “Cometo molts més errors que encerts i per això vaig decidir portar l’error al primer pla”. L’artista es planteja l’equivocació com un estímul de millora i considera que el repte principal es reduir la distància “entre el que volia i el que acaba sent”.
