Els Jocs Olímpics van transformar urbanísticament Barcelona per preparar-la per un esdeveniment històric i multitudinari. Un dels canvis substancials va ser l’obertura de la ciutat cap al mar. Per fer-ho, es van enderrocar la vintena de xiringuitos de la platja de Sant Miquel, que feia 50 anys que formaven part del paisatge de la Barceloneta.
Una desaparició que va suposar la pèrdua d’una forma de vida i un canvi substancial al barri de la Barceloneta. La novel·la de ficció ‘El año que desapareció la arena’, d’Edwin Winkels, relata tots aquests grans canvis viscuts per una família que regentava un dels xiringuitos.
Els antics xiringuitos oferien el peix i el marisc que es pescava a la Barceloneta”
“És una pena que hagin desaparegut tots aquests xiringuitos, perquè també s’ha perdut una forma de vida“, explica l’escriptor i periodista Edwin Winkels a ‘Plaça Tísner’. El mateix autor havia anat als antics xiringuitos als anys 80: “Estava molt ple, sobretot el cap de setmana, no hi havia gaire platja i estava bruta. Jo recordo que els arrossos i els peixos eren boníssims. S’entrava pel carrer i les terrasses estaven sobre la sorra”, relata Winkels.
Negocis familiars des dels anys 20
Un llibre nostàlgic que recupera la història dels anomenats “berenadors”, que van començar a crear-se als anys 20 perquè la gent que es banyava pogués deixar-hi la roba: “Primer van començar oferint xocolata calenta amb xurros per esmorzar i després de la guerra van començar com restaurats que oferien el peix i el marisc que es pescava a la Barceloneta i era un èxit”.
Edwin Winkels explica que es tractava de negocis familiars: “El pare anava a pescar i la mare, per exemple, cuinava al xiringuito i era un negoci que es passava de pares a fills”, diu.
Abans dels Jocs Olímpics, la Barceloneta era com un poble i era molt humil, fins i tot precari”
Radiografia social de la Barceloneta
‘El año que desapareció la arena’ fa una radiografia social del barri de la Barceloneta a principi dels anys 90: “Abans de les Olimpíades era com un poble, separat de Barcelona per un ferrocarril”. Edwin Winkels explica que era un barri de pescadors, un barri molt humil on vivien pescadors, treballadors del port i obrers, que vivien, de forma precària, en “quarts de casa”: “Partien les cases en quarts i quedaven pisos de 30 m² per a tota la família”, assenyala.
Tot i que els xiringuitos tenien molt d’èxit, “a molta gent li feia por venir a la Barceloneta: als anys 80 l’heroïna va entrar a la ciutat per aquest barri i hi havia robatoris”, diu l’autor.
Dels Països Baixos a Barcelona
Edwin Winkels (Utrecht, 1962) va establir-se a Barcelona el 1998 i va treballar com a periodista esportiu i com a reporter sobre Barcelona a ‘El Periódico de Catalunya’. Per la columna ‘A pie de calle’ va conèixer àmpliament la història i la vida de la Barceloneta. ‘El año que desapareció la arena’ és la segona novel·la en castellà d’Edwin Winkels, que ha escrit una vintena de llibres.
