Aquesta és la història d’uns originals perduts. Concretament, els del film ‘Érase una vez…’, una pel·lícula d’animació en color pionera al cinema espanyol estrenada el 1950 a partir del conte de Charles Perrault ‘La Ventafocs’.
Els seus directors, Josep Escobar Saliente (posterior creador de Carpanta, Petra i Zipi i Zape a Bruguera) i el crític d’art Alexandre Cirici Pellicer, juntament amb tot un equip d’animadors de Barcelona, van dedicar tres anys a desenvolupar un projecte que va ser premiat a la Mostra de Venècia, però que va acabar caient en l’oblit.
La coincidència amb Walt Disney
El principal motiu d’aquest fracàs va ser la coincidència en el temps amb la superproducció de Walt Disney sobre el mateix relat, fet que va eclipsar la creació barcelonina i, fins i tot, va obligar a canviar-li el nom, perquè ‘La Cenicienta’ ja havia estat registrat.
La cinta era també una rèplica des de sectors catalanistes i represaliats pel règim a l’èxit d”El Garbancito de la Mancha‘ (‘El cigronet valent’,1945), el primer film d’animació espanyol fet també a Barcelona pels estudis Balet i Blay.
A això s’hi va sumar que la productora, Estela Films, va distribuir molt poques còpies en 35 mm del llargmetratge i aquestes es van haver d’enretirar dos anys després per la prohibició de projectar cintes en nitrat de cel·lulosa, un material perillós i inflamable que es va substituir per l’acetat. Anys després, tots els originals en color havien desaparegut.
Una recuperació de vuit anys
En realitat, ‘Érase una vez…’ no s’havia esvaït del tot. Quedaven tres còpies en 16 mm en blanc i negre desgastades després de tantes projeccions infantils en escoles i parròquies. Un material malmès i llunyà al film que havien ideat els seus creadors però que ha servit de punt de partida per a un procés de recuperació de vuit anys liderat per la Filmoteca de Catalunya.
S’ha trigat tant a recuperar ‘Érase una vez…’ perquè la tecnologia analògica no ho permetia, però en canvi la digital obria la porta a intentar-ho”
El programa ‘Plaça Tisner‘ ha pogut visitar les instal·lacions del Centre de Conservació i Restauració 2CR situat a Terrassa per veure en acció l’equip que ha tornat la pel·lícula a la vida, començant per la reparació i l’escanejat previs a la restauració digital de la imatge i de la banda sonora, que ha anat a càrrec d’Enric Giné Guix.
El repte de reintroduir el color
La part més complicada del procés ha estat la reintroducció del color sense gairebé tenir referències. La investigació, liderada per Luciano Berriatúa i Isabel Benavides, s’ha basat en àlbums de cromos de l’època, en l’aportació d’alguns fons originals de la pel·lícula i en l’estudi de grisos i temperes. Però el material decisiu va ser un centenar de fotogrames originals en color de la col·lecció de Joan Gabriel Tharrats, que van permetre tenir un model dels colors originals que s’havien rodat en Cinefotocolor, una alternativa més econòmica i artesana al Technicolor.
Tècniques noves d’animació
Josep Escobar Saliente no només va dissenyar i dibuixar la majoria de personatges i gags de la pel·lícula, també va introduir tècniques d’animació com la rotoscòpia, que calcava els moviments reals de l’ésser humà per tal de fer més versemblant el moviment i que la premsa de l’època va qualificar de miracle. Això es pot veure, per exemple, en l’escena dels cavalls que ballen, basats en el moviment d’una ballarina. També es van atrevir a barrejar imatges reals amb l’animació, amb algunes escenes rodades amb l’Esbart Verdaguer.
La pel·lícula es podrà tornar a veure a la gran pantalla 70 anys després perquè ‘Érase una vez…’ es reestrena aquest divendres, 16 de desembre. De moment, els cinemes Zumzeig i Renoir ja han previst algunes projeccions.
