Zipi i Zape van ser uns pioners en l’art de saltar-se les normes. En plena dictadura franquista, quan l’obediència era un valor tan requerit, els bessons que Josep Escobar va crear el 1948 feien esclatar de riure qualsevol amb els seus embolics. Eren malifetes innocents i sovint amb la millor de les intencions, però que desafiaven pilars de l’autoritat del moment com els pares o l’escola. Potser és aquesta actitud rebel que els ha mantinguts vigents al llarg de les dècades, i ara han tornat després de cinc anys allunyats de les llibreries. Una aposta editorial de Penguin Random House, que el 2018 va rellançar el segell Bruguera amb la compra d’Ediciones B. Fins ara ja s’han publicat ‘La vuelta al mundo’ i ‘El tonel del tiempo’ i al juliol sortirà a la venda ‘Detectives en acción’.
25 anys sense Escobar
Nascut a Barcelona el 1908, Josep Escobar va dibuixar des de petit. No va dubtar a llançar-se a l’art de carrer i pintar murals grans als carrers de la seva ciutat, Granollers, en espera de ser descobert. I tot i que la Guerra Civil i la seva estada a la presó van interrompre durant un temps les seves publicacions, es va acabar convertint en un dels dibuixants més emblemàtics de Bruguera. Una editorial que només va deixar durant dos anys quan, el 1957, va provar sort amb un projecte propi: ‘Tio vivo’.
Tothom el recorda com un home sensible amb el seu temps perquè va saber reflectir a través de l’humor de les seves vinyetes la realitat que l’envoltava. Un exemple n’és el desig de Carpanta pel pollastre a l’ast, fruit de la gana de la postguerra. La seva atenta mirada al context també el va portar a crear personatges femenins protagonistes, tota una raresa en aquelles dècades de la historieta. I tot i que Doña Blasa, Jaimita o Petra ens remeten a models familiars i de gènere que ja han quedat obsolets, Escobar es va atrevir a vestir-les amb pantalons quan era necessari. Aquest va ser només un dels molts àmbits en què va saber esquivar la censura.
Un llegat incalculable
Josep Escobar no va parar mai de dibuixar. Fins a la seva mort, l’any 1994, va crear més de 10.000 pàgines que es van convertir en una referència per als nens i nenes de més d’una generació. Una part d’aquests originals es troba en el fons de la seva família, tot i que el gruix del seu llegat està dipositat encara a les instal·lacions del Grup Zeta. La propera obertura a Sant Cugat del primer Museu del Còmic de l’Estat acostarà al públic part d’aquesta obra, ja que es podran veure vinyetes d’Escobar entre les 2.000 peces originals que conté aquest fons documental reunit per il·lustrar 150 anys d’història del còmic.
Les tres primeres aventures de Zipi i Zape
‘La vuelta al mundo’ va ser la primera aventura llarga que va fer Escobar entre 1970 i 1971. La història parteix d’un concurs televisió en el qual Zipi i Zape guanyen un viatge amb els seus pares al voltant del món. Els personatges causen el caos al seu pas per països com els Estats Units, el Japó, Mèxic i Itàlia, il·lustrats amb detall per l’autor.
‘El tonel del tiempo’ és considerada per molts la millor historieta llarga d’Escobar. En les seves 44 pàgines, els germans creen una màquina del temps que els permet viatjar a la prehistòria, la Grècia clàssica, l’edat mitjana, el Renaixement i, fins i tot, el futur, que Escobar ja augurava contaminat.
A la tercera entrega, ‘Detectives en acción’, Zipi i Zape s’aventuren al sector de la investigació privada per emular altres personatges cèlebres com Mortadel·lo i Filemó o Anacleto. Els bessons s’enfronten amb diversos casos que aniran resolent amb més o menys sort en una acció trepidant que es publicarà el pròxim 4 de juliol.
