L’any 1994, quatre amics de Barcelona van decidir fundar un grup d’influències heterogènies i nom d’animal sagrat. Tres dècades i un parèntesi després, Elefantes celebra l’aniversari amb un públic consolidat, al que ofereixen ara ‘30 aniversario o tratado sobre jardinería‘, un CD amb DVD i un vinil que serveix de punt de partida a una gira que els durà per tot l’estat. Abans de res, però, Elefantes fa una aturada al ‘Plaça Tísner‘.
30 anys cuidant el jardí
El 13 d’octubre del 1994, el Juan Manuel Álvarez, “Shuarma”; el Jordi Ramiro; el Julio Cascán i l’Hugo Toscano van realitzar el primer concert d’Elefantes al bar Àspid del carrer d’Aribau. Va començar així una senda que els va dur a batallar per tirar endavant en uns primers anys no sempre fàcils, la consagració de la banda a partir de la seva col·laboració amb Enrique Bunbury, el comiat de la banda el 2005 i el seu ressorgiment posterior el 2013, i el canvi d’Hugo Toscano per Àlex Vivero com a guitarrista principal.
30 anys d’Elefantes en què la banda ha sabut trobar el seu lloc en el sempre inestable panorama musical i ha fixat el seu so tan característic com heterogeni, que beu del pop, el glam, el rock o el heavy. Una carrera que la banda barcelonina ha volgut resumir en aquest ‘Tratado sobre jardinería’, en què recopila cançons originals, versions i col·laboracions que són com flors i plantes d’un jardí ben cuidat, amb paciència, perseverança i molt de temps.
Una reunió de vells amics
A ’30 aniversario o tratado sobre jardinería’ no pot faltar un constant en la història d’Elefantes: els duets amb altres músics. Si Enrique Bunbury va ser un puntal fonamental dels seus inicis, quan els va produir l’àlbum ‘Azul’ (2000) i els va ajudar a trobar una nova discogràfica, la carrera de la banda barcelonina està acompanyada d’altres noms que també estan presents en aquest treball recopilatori: Sidonie, Antonio Vega, Rozalén, Coque Malla, Lori Meyers, Manolo García, Love of Lesbian i Ara Malikian.
Amb una cartera tan ben nodrida de grans noms de la música estatal, no seria estrany veure alguna aparició sorpresa a la gira que inicien a Madrid aquest divendres i que els durà el 19 d’abril al Palau de la Música Catalana de Barcelona.
El “mosaic” d’Elefantes
- Un animal: l’elefant, és clar. Si la religió hindú el considera el seu animal sagrat, per a la banda que lidera el Shuarma no hi havia un símbol millor per representar la seva devoció a la música feta amb ànima i esperit.
- Un amic: Enrique Bunbury. L’any 1999, el cantant saragossà va assistir a un concert d’Elefantes i els va proposar produir i moure el seu proper disc. Va ser l’inici de l’impuls definitiu de la banda i, també, d’una bonica amistat amb el líder d’Héroes del Silencio.
- Una cançó: ‘Al olvido’. Publicada per primer cop l’any 2005 dins l’àlbum “Nubes blancas”, s’ha convertit en un dels grans himnes d’Elefantes, que l’han tornat a gravar en diverses ocasions.
- Una afició: la jardineria. L’àlbum amb què celebren els 30 anys es titula ‘30 aniversario o tratado sobre jardinería’. Esperem que les plantes que tinguin a casa seva no siguin de plàstic.
- Un escenari: el Palau de la Música. El divendres 19 d’abril, Elefantes actuarà per primera vegada en aquest emblemàtic centre del modernisme català. Un entorn ideal per bufar les 30 espelmes.
- Una plaça: la Reial, a tocar de la Rambla. Elefantes han freqüentat molt aquest punt clau de la nit musical barcelonina. No sabem si, 30 anys més tard, encara eren dels que tancaven la Sidecar els caps de setmana.
