El cementiri de les Corts ha inaugurat aquest dissabte la cripta rehabilitada dedicada als 732 soldats que van sortir del port de Barcelona i van perdre la vida al conegut com el desastre de Cuba i Filipines del 1898. Els treballs, que van començar al maig, han tingut un pressupost de 93.233 euros i s’han finançat amb la taxa turística i l’aportació de Cementiris de Barcelona. En l’acte inaugural d’aquest dissabte hi ha participat una orquestra i hi han assistit el regidor de les Corts, David Escudé, i la regidora de Memòria Democràtica, Raquel Gil.
Les obres han servit per recuperar la imatge que presentava originalment el mausoleu, en eliminar les filtracions de la coberta i les humitats que s’hi havien generat. També s’han sanejat les pedres del monticle central i s’han reformat les portes, les baranes i les escales. Pel que fa a la coberta exterior, se n’han reparat el paviment i les pedres.
Les famílies, agraïdes per l’homenatge
Els familiars dels soldats enterrats en aquesta cripta agraeixen les tasques realitzades per dignificar la seva memòria. Un dels assistents de l’acte assegura que té “un valor infinit” poder honrar, en aquest cas, el cosí germà del seu avi. Diu que “és un mèrit que no es pot qualificar” i remarca la importància del “respecte a la memòria dels difunts“, un exercici que per a ell “és una facilitat per continuar pels que som vius”.
Un homenatge als camperols i treballadors
Des del districte de les Corts defensen que aquesta obra no és un homenatge al colonialisme sinó als camperols i treballadors que, en molts casos obligats, van formar part dels exèrcits d’ultramar en no poder pagar la quantitat econòmica requerida per redimir la crida a files. Segons el regidor de les Corts, David Escudé, és oportú recordar “tots aquells soldats joves que van anar a una guerra, que són igual d’injustes que les que estem vivint ara”.
El valor històric i arquitectònic de la cripta
En el moment en què va començar la rehabilitació de la cripta als caiguts, el director general de Cementiris de Barcelona, Miquel Trepat, va explicar a betevé que aquest panteó “és una joia històrica i arquitectònica”. És obra de l’arquitecte Pere Falqués, qui també va dissenyar els famosos bancs amb fanals del passeig de Gracia.
