La 7a edició del Panoràmic, el festival de cinema, fotografia i més, s’ha proposat desplegar totes les possibilitat expressives del rostre amb un programa d’exposicions, projeccions, conferències i tallers que se celebren entre Granollers i Barcelona fins al 26 de novembre.

La temàtica d’enguany permet explorar un concepte històricament immutable com és la cara, que s’ha transformat amb l’aparició de tecnologies com la intel·ligència artificial o el reconeixement facial. Aquest és precisament el fil conductor dels projectes artístics que s’exposen a la Fundació Lluís Coromina i que hem visitat al ‘Plaça Tísner‘.

“Selflection”, d’Anaisa Franco

Anaisa Franco és una artista d’origen brasiler que treballa a Barcelona i que s’especialitza a intervenir en l’espai públic amb obres que es nodreixen de dades biomètriques, és a dir, tota aquella informació única i personal que és identificativa d’un ésser humà que actualment es fa servir per accedir a aplicacions bancàries, per fitxar l’assistència a la feina o en els controls dels aeroports.

Les seves instal·lacions es nodreixen d’informació del públic com poden ser les empremtes dactilars, l’iris de l’ull o patrons facials com els que escaneja, col·lecciona i projecta a la instal·lació “Selflection”, en què els espectadors es presten a un joc de reconeixement facial i passen a formar part d’una obra col·lectiva en què poden veure la seva cara fluctuant per les parets.

La gent està obsessionada amb els ‘selfies’”
Anaisa Franco, artista

L’artista ja disposa de milers de rostres en la seva col·lecció i els projecta com si fossin microcèl·lules vistes per un microscopi. “El més interessant és la quantitat de material digital que s’està creant, la gent està obsessionada amb els ‘selfies’ i aquesta obra parla una mica d’això”, comenta l’artista.

“Miratges”, de Pilar Rosado

L’artista, investigadora i docent Pilar Rosado Rodrigo també situa l’espectador al centre del seu projecte “Miratges“, una instal·lació visual interactiva en què el visitant es mira en una pantalla i mitjançant algorismes generatius veurà una nova versió de la seva imatge.

És una metàfora del canvi a què està sotmesa la nostra identitat”
Pilar Rosado, artista

El rostre del visitant es descompon en una galàxia de píxels reordenats segons la llum amb una estètica topogràfica, evocant relleus i paisatges. “És una metàfora del canvi a què està sotmesa la nostra identitat i el que vull dir és que el canvi és bo, ens construeix, i mai perdem la nostra essència“. El seu projecte també ha fet servir un algoritme de deep plerning que fusiona cares i paisatges sotmesos als efectes del canvi climàtic.

Els perills del reconeixement facial

A la Fundació Lluís Coromina també es poden veure propostes més crítiques com la de l’artista i escriptor Zach Blas, que treballa la intersecció entre tecnologia i política. A “Facial weaponization suite” fabrica màscares col·lectives a partir de dades facials facilitades per membres de diferents grups minoritaris per parlar de l’orientació sexual, del racisme, del feminisme o de la seguretat fronterera a través de tecnologia biomètrica.

Per la seva banda, el duet artístic Varvara & Mar proposen una experiència interactiva en forma d’entrevista de treball feta per un agent d’intel·ligència artificial que detecta les emocions humanes i que insta el visitant a continuar somrient fins a l’extenuació (l’obra es diu ‘Keep smiling’) a risc de ser acomiadat si cau per sota de la mitjana de somriures.

Més Panoràmic

Entre les 19 exposicions que enguany ha programat el festival Panoràmic entre Granollers i Barcelona destaquen també “Andy Warhol, screen tests”, un recull dels retrats fílmics que l’artista va fer a celebritats de la cultura als anys 60. Alison Jackson convida al voyeurisme a ‘Truth is dead’ amb les seves fotografies creades amb dobles de personatges famosos en situacions particulars. S’hi pot veure també “Retrats robots”, la primera exposició de 23 retrats robots de la Divisió de Policia Científica de Mossos d’Esquadra. I el pintor Àlvar Calvet qüestiona la norma estètica a “Vella bellesa, nova mirada”, a partir de les seves disrupcions del cànon de bellesa fetes a partir de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya.