Durant 31 anys, Josep Maria Campanera ha estat l’ànima de la drogueria en actiu més antiga del Poble-sec, a la cantonada del carrer d’Elkano amb Blasco de Garay. Una cantonada que sembla un formiguer amb un continu entrar i sortir de veïns en horari comercial.
Tot i la jubilació de Campanera, aquest establiment té assegurada la seva continuïtat perquè un dels treballadors agafa les regnes d’un negoci que conserva intactes les (bones) maneres de fer del comerç de proximitat del segle XX.
Un equip del ‘Plaça Tísner‘ ha parlat amb les clientes d’aquest establiment. Una injecció de “bon rotllo” perquè totes tenen (molt) bones paraules per parlar de tots els qui treballen darrere el taulell. De fet, hi treballen darrere, davant, a sobre i a sota, i també fora de la botiga. “És un establiment únic“, afirma Isabel Sedó, “la meva mare, de 91 anys, ja venia. I la meva àvia, també”.
Al llarg dels anys vas agafant un vincle d’amistat. Ja no són clients, són amics”
Amabilitat i tracte proper
El 1943, Francesc Parramon, oncle del pare de Josep Maria Campanera, va comprar la drogueria perfumeria que ja feia anys que existia al carrer d’Elkano, número 33. En jubilar-se, va traspassar el local al pare de Campanera, que va portar el negoci durant un parell de dècades, fins que el 1992 ell es va fer càrrec d’un establiment que s’havia fet molt popular al barri perquè havia fet bandera del tracte proper, l’amabilitat i la cura del veïnatge.
Josep Maria Campanera sempre ha tingut molt clar que ha de cuidar els seus clients, un tracte que ha anat creant una relació molt propera: “Al llarg dels anys vas agafant un vincle d’amistat. Ja no són clients, són amics”. La majoria són gent gran i molts d’ells viuen en pisos sense ascensor, aíxí que els hi pugen la comanda. “A vegades es deixen la cartera a casa i per no haver de tornar a pujar em demanen 20 euros per anar a comprar“, explica l’adroguer.
Primeres marques a bon preu
“Són fantàstics no, el següent“, diu Isa Espin, clienta des de fa més de 30 anys d’aquesta botiga colorista amb el gènere atapeït que a voltes sembla un centre cívic o un punt de trobada d’amics, saludats i coneguts. “Et tracten com si fossis família. Hi ha molta confiança i això val molt”, explica convençuda Mercè Gil. Però no s’ha d’oblidar que “això és un negoci i anem per feina“, diu Josep Maria Campanera. “El truc de la botiga és tenir primeres marques a bon preu“.
El dia 26 és primer de mes al barri. És quan la gent gran ha cobrat la paga”
Campanera té molt clar quins són els dies forts. “El dia 26 és primer de mes al barri. És quan la gent gran ha cobrat la paga” i també apunta que els mesos de més calor és quan hi ha més venda: gels de dutxa, depilatoris, bronzejadors, desodorants… i productes contra els escarabats.
El moment “clic”
Després de tres dècades, Campanera ha volgut deixar-ho. Està cansat, però molt satisfet: “El que més m’ha agradat és com de bé que m’ho he passat. He rigut molt“. Diu que el moment “clic” el va tenir per la pandèmia i la mort fa dos anys de la seva mare, dos fets que van determinar la seva marxa: “Ja no vull treballar més”.
Des de l’1 de setembre, el relleu d’aquest establiment emblemàtic ha passat a mans de Daniel Ortí, que ja fa una dècada que està al costat d’un adroguer dels que deixen petjada. És el nou capità d’un negoci que és un puntal de la xarxa veïnal d’un petit nucli del Poble-sec. El Txema ja deixat enrere el brogit de la Campanera, però els seus clients amics no l’oblidaran mai.
