És un clàssic: quan falten dies pel 31 de desembre, la gent es fa bons propòsits pel nou any. Algunes vegades, l’1 de gener ja els han abandonat, però perquè això no passi, la persona experta en cinema i sèries del ‘Plaça Tísner‘, Mariona Borrull Zapata, proposa cinc pel·lícules que ens poden ajudar a complir el que ens hem proposat per al 2024. Entre els propòsit més demanats: començar a estalviar, deixar de beure, tenir noves aficions, anar al gimnàs i finalment aprendre a gaudir del que es té.
‘First cow’ [2019]
Kelly Reichardt
És la història de dos homes que arriben a l’actual Oregon, el 1820, i decideixen ajudar-se. Un d’ells és el Cookie, un cuinetes nat, i el King Lu, un protoemprenedor. Així que munten un negoci de bunyols que milloren amb la llet que dona la vaca del terratinent de la zona.
Tot i que pot ser vista com una faula inspiradora per ajudar-nos a estalviar, Mariona Borrull avisa que “la pel·lícula no deixa d’assenyalar com de difícil i arriscat és arrencar un projecte quan no tens diners, per molt bo que siguis en el que fas”.
Borrull no dubta a recomanar aquest títol “perquè és un retrat deliciós de l’afecte masculí i perquè és una pel·lícula d’aquelles que carreguen les piles i t’abracen, sense infantilismes ni subratllats”.
Movistar Plus+ / Filmin / Mubi
‘Fallen leaves’ [2023]
Aki Kaurismäki
Per Mariona Borrull es tracta del títol definitiu per deixar de beure. A més, per a molts crítics és la pel·lícula de l’any i està funcionant molt bé a les sales de cinema. De fet, és la més vista en un terç dels cinemes on es projecta i té la cinquena millor mitjana per sala de la cartellera en global. Això vol dir que la gent la recomana i repeteix.
‘Fallen leaves’, afegeix Borrull, “és una porta d’entrada fantàstica al cinema humanista i lluminós del director finlandès“. Una història d’amor per a tothom i “combativa”. A més, la cinta ha estat premi del Jurat a Canes i és la millor pel·lícula del 2023 segons la revista ‘TIME’. Uns reconeixements que no sorprenen a Mariona Borrull.
Als cinemes
‘Indie game: The movie’ [2012]
Lisanne Pajot i James Swirsky
Per la gent que vol començar l’any amb noves aficions o veure coses diferents, Mariona Borrull proposa els videojocs independents que et permeten “ser un veritable tastaolletes de mons de ficció i sentir que creixes”. I per Borrull, ‘Indie game: The movie’ és ideal perquè “és una porta per perdre-li la por a aquest món“.
Es tracta d’un documental que ens explica com es van fer tres dels millors jocs independents dels últims anys. Són els clàssics FEZ, Braid i Super Meat Boy, tres relectures del concepte de “joc de plataformes”. A FEZ, ets un ninot que passeja per un món preciós en 3D. A Braid, un Super Mario amb puzles que pots manipular i viatjar endavant i enrere en el temps. I a Super Meat Boy t’acostes a la pràctica del kick-boxing.
Apple TV+
‘Rocky III’ [1982]
Sylvester Stallone
Aquesta va per tots aquells que us heu apuntat al gimnàs. Per Mariona Borrull, “un clàssic del cinema que no es recorda prou però que té un concepte clau per no perdre la fe en l’esport”. Per Borrull, la clau per no deixar de fer esport és entendre que l’objectiu no és demostrar res a ningú. I d’això va la pel·lícula.
Rocky fa cinc anys que té el títol de campió del món de boxa. El boxejador ja és molt fort i molt ràpid. I ara, el nou repte és entendre que per lluitar no importa ser ni el més fort ni el més ràpid, per lluitar bé, el que cal és gaudir. De fet, Borrull en fa una analogia amb la dansa: “Lluitar és ballar, i ballar és una qüestió de confiança“. I si ‘Rocky’ la teniu fresca, aneu a Netflix a veure ‘Sly’, un documental sobre què se n’ha fet de Sylvester Stallone ara que ja és gran. Segur que us sorprèn.
Movistar Plus+
‘Perfect days’ [2023]
Wim Wenders
I arribem a l’últim propòsit. Per Mariona Borrull, el definitiu: “Jo crec que és mantenir aquests propòsits, aprendre a gaudir de la rutina“. I la pel·lícula ‘Perfect days’ retrata uns pocs dies a la rutina amable de Koji Yakusho, un home que sap gaudir d’esmorzar tranquil, fer bé la seva feina, prendre el sol al parc i llegir una mica cada nit. Un referent per gaudir del que es té.
Segons Borrull, es tracta de la millor pel·lícula de Wim Wenders en molts anys. L’origen del projecte és un encàrrec que li van fer a Wenders per rodar una sèrie de documentals sobre uns lavabos públics de disseny nous a Tòquio. Enlloc d’això, ell va decidir convertir-ho en ficció.
Als cinemes
