A l’estiu, durant els dies de més calor, la temperatura a les infraestructures soterrades de la ciutat presenten una diferència d’entre 7 i 10 ºC respecte a la superfície. I, davant del xoc climàtic actual, és previst que la situació empitjori. L’any 2018 betevé va llegir el termòmetre en algunes estacions. No eren valors estadísticament significatius, però sí testimonials. Així, el 13 de juliol d’aquell any, poc abans de les 9 del matí, l’andana de l’L1 de Plaça de Catalunya estava a 32,6 ºC amb una humitat del 45 %. De la combinació dels dos valors donava una temperatura de sensació de 39 ºC. I, tot plegat, abans de les 9 del matí.
Reducció de temperatura i patògens
Dos anys després d’aquelles dades, la situació a les andanes del metro ha canviat significativament, tot i que la temperatura és la mateixa i possiblement vagi a més a causa del canvi climàtic. Però la gran diferència és que es pot regular. Els responsables de Transports Metropolitans de Barcelona han posat fil a l’agulla i han creat un sistema de ventilació intel·ligent. Inicialment el sistema s’havia pensat per millorar el comfort dels viatgers però, ara, en època de crisi sanitària, el sistema ha esdevingut crític per a la infraestructura ferroviària soterrada. “És un sistema anterior a la pandèmia, però millora la qualitat de l’aire i incrementa la seva renovació”, afirma el cap d’Unitat de Sistemes i Equipaments d’Estacions TMB, Fernando Rego. I renovar l’aire suposa rebaixar substancialment la càrrega de patògens que conté.
Un sistema basat en intel·ligència artificial
Respira és el nom que li han donat a aquest sistema intel·ligent de renovació de l’aire al metro de Barcelona. No es tracta d’un sistema de climatització com es pugui fer en un una casa particular amb aire condicionat. Altrament, seria ineficient i impossible de costejar.
“Mai no podrem tenir unes condicions ambientals a l’interior del metro com les que hi ha en un edifici, però sí que anem a obtenir una millora, utilitzant també l’efecte cova o bodega, que tenen les pròpies parets del metro, ventilant també a aquelles hores on hi ha més fred a l’exterior i, per tant, podem aprofitar-ho per refredar les estacions”, exposa Guillem Peris, director del projecte Respira.
Es tracta d’una millora considerable respecte a la situació de fa dos anys. A partir de les lectures dels sensors termomètrics que hi ha a les estacions i de la informació que facilita el Meteocat en superfície, es pot dissenyar una actuació de renovació d’aire eficient. “Amb base a aquestes dades es preveu la millor estratègia, dia a dia, hora a hora, pel dia següent. I això és el que estem implementant. Impulsem o extraiem aire quan és necessari”, explica Fernando Rego. I l’actuació es fa de manera individualitzada per a cada estació.
Cap a un nou model de qualitat de l’aire del metro
La crisi sanitària amplia l’abast del projecte Respira. Els responsables d’implementació i gestors han incrementat els contactes amb el Ministeri de Ciència i Innovació, el CSIC i altres centres tecnològics i universitaris, per tal de valorar la possible incorporació de sensors de patògens. Un sistema que incorporés aquesta possibilitat facilitaria la presa de decisions d’acord a criteris sanitaris i no solament de comfort.
