Sol a Montjuïc

De mitjana, tenim cada vegada més sol. Les hores anuals de sol s’han multiplicat en poques dècades en un fenomen que es constata tant a Barcelona com a la resta d’Europa.

Un 2020 amb rècord a Europa

Segons les dades que facilita el servei per al canvi climàtic Copernicus, el 2020 es va tancar a Europa amb 86 hores més de sol que la mitjana del període 1991-2020 i va superar el 2019.

Anomalia (en hores) de les hores de sol a Europa. Font: Eumetsat CM SAF, Copernicus

D’aquesta gràfica se’n desprèn també que les hores de sol van clarament en augment des de l’inici de la presa de dades, a principis dels anys 80, en un augment que de moment no sembla tenir aturador.

Més sol i, per tant, menys núvols

Com a conseqüència directa de l’augment d’insolació europea, una disminució clara de la nuvolositat, en una gràfica que fa exactament el trànsit invers al de les hores de sol i que també va marcar un rècord el 2020.

Anomalia de nuvolositat. Font: Eumetsat CM SAF/ Copernicus

L’any 2020 va registrar anomalies negatives (menys nuvolositat de l’habitual per al període 1991-2020) a gairebé tot el continent.

Només algunes zones de la península Ibèrica van tenir una cobertura de núvols superior a la mitjana.

A Barcelona, mateixa tendència però amb rècord el 2019

Amb dades de l’Observatori Fabra, el 2020 va tancar amb un total de 2.799,3 hores de sol, mesurades per l’heliògraf.

És una dada que queda a 150 hores del rècord absolut, que és de l’any 2019, amb un total de 2.954 hores de sol.

La dada del 2020 (2.799,3 h) ha quedat per sota de la xifra del 2012, 2015, 2016, 2017 i 2019, però queda per sobre de tots els registres anteriors al 2010.

Hores de sol a l’Observatori Fabra 1987-2019 Font: O. Fabra

A la gràfica es veu també una pujada clara de la quantitat d’hores de sol anual a casa nostra, que ha passat de poc més de 2.400 hores anuals de mitjana a finals de la dècada dels 80 a les més de 2.800 hores dels darrers anys.

Tot i que no se sap ben bé per què passa, els experts apunten que aquest ascens podria estar relacionat amb l’expansió de la cèl·lula de Hadley, és a dir, amb el cinturó d’anticiclons subtropicals que envolten la Terra a l’entorn dels 30 graus de latitud nord, està avançant a latituds més septentrionals.

El canvi climàtic pot, un cop més, estar al darrere d’aquest patró, que ens encamina cap a més insolació, tant a casa nostra com al continent europeu.

El 2021, de moment, per sota de la mitjana

De la mateixa manera que una flor no fa estiu, un any puntual tampoc és representatiu d’una tendència que sembla més que evident.

El cas és que aquest 2021 va, de moment, per sota de la mitjana. Marc Prohom, cap de climatologia del Meteocat presentava un gràfic a twitter en què es veu com, de moment, aquest 2021 ha registrat 45 hores menys de les que és usual en el període comprès entre l’1 de gener i el 30 d’abril.

Veurem si els propers mesos capgiren la situació o si es manté aquesta inèrcia de manca de sol i presència de núvols.