L’eficiència dels boscos de la Terra a captar el diòxid de carboni que emetem els humans, que contribueixen a l’escalfament global, s’està reduint. Des del 1982 i fins a l’actualitat, el creixement de la massa verda de la Terra ha minvat un 50 %. Ho revela un estudi recentment publicat a la revista ‘Science‘, dirigit per Josep Peñuelas, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), en el qual també han participat els investigadors Jordi Sardans i Marcos Fernández-Martínez, dels mateixos instituts.

L’estudi és rellevant perquè alerta sobre una dada que no s’havia qüestionat fins ara: que la capa vegetal de la Terra absorbeix un terç del diòxid de carboni que hi ha a l’atmosfera.

El que hem vist és que la capacitat d’absorbir el CO2 ha anat minvant, al voltant d’un 50 %”
Josep Peñuelas, investigador del CREAF i del CSIC
Els boscos de la Terra estan creixent menys. Foto: Alex Zarubi

“Un dels grans resultats d’aquests darrers anys” – afirma el doctor Peñuelas – “és que el planeta s’ha anat enverdint cada vegada més. Ho hem pogut observar gràcies a les dades dels satèl·lits”. La creixent fertilització de la biosfera amb nitrogen, la presència de més diòxid de carboni a l’atmosfera i l’espai disponible, elements clau per al desenvolupament dels vegetals, ha possibilitat el creixement de la massa forestal terrestre.

Però, on és el límit d’aquest creixement? Aquesta és una de les qüestions que es pregunten els científics i que vol respondre l’estudi. “Això que ha passat fins ara, durarà sempre?”, qüestiona l’investigador del CREAF i el CSIC.

La recerca troba indicis que fan pensar que no.


“El que hem vist és el que era d’esperar. Al principi, la vegetació, com que té més nitrogen, més diòxid de carboni, comença a créixer molt mentre té espai. Però les plantes, com els animals i els humans, necessiten més nutrients, com ara fòsfor, potassi, aigua i una temperatura adequada”, exposa Peñuelas. I explica que “això no està disponible amb la mateixa quantitat que el diòxid de carboni i el nitrogen”.

De fet, la distribució és “erràtica” i “desigual”, afegeix el doctor Jordi Sardans, coautor de la recerca publicada a la revista ‘Science’. Fins i tot, en algunes zones hi pot haver “un desequilibri entre aquests dos nutrients”.

L’aigua, factor clau del decreixement dels boscos

El doctor Jordi Sardans és contundent en la seva explicació: “Arran d’aquest treball es veu que el sistema està perdent pistonada amb la capacitat, que fins ara era alta, d’ajudar a actuar com embornal de gran part del CO2 que emetíem”. I afirma: “Cada vegada sembla que això perd força i una de les causes més importants és la distribució de l’aigua al planeta i pel que fa a ecosistemes terrestres”.

L’escalfament global està alterant el règim de pluja i la disponibilitat d’aigua.

Arran d’aquest treball es veu que el sistema està perdent pistonada amb la capacitat, que fins ara era alta, d’ajudar a actuar com a embornal de bona part del CO2 que emetíem”
Jordi Sardans, investigador del CREAF i el CSIC i coautor de l’estudi

Segons Sardans, “hi ha molts estudis que han vist com les zones àrides i semiàrides han augmentat en els últims 50-60 anys al planeta” que no s’han vist compensades per “les zones que estan rebent més aigua”.

Per altra banda, els esdeveniments extrems, com ara les tempestes amb molta pluja i energia dissipada, tampoc no ajuden perquè creixin grans masses forestals que haurien d’actuar com a captadores de diòxid de carboni: “L’augment de les tempestes tropicals pot ser més destructiva que no pas ajudar a recuperar boscos”, reitera Sardans.

Aturar les emissions

Els científics no veuen cap altra opció: cal frenar les emissions. Les conseqüències de no fer-ho seran devastadores i incomparables amb el cost econòmic que pot suposar aturar-les ara.

“L’escenari de futur que se’ns presenta és que tots aquests balanços que fem del diòxid de carboni a l’atmosfera son un pèl optimistes perquè no tenen en compte o consideren que aquesta capacitat d’absorció és il·limitada. I no ho és”, exposa Peñuelas.

I afegeix: “Per tant, això vol dir que en el futur, si no canviem el nostre ús de combustibles fòssils, el que passarà és que les emissions que fem romandran en major proporció a l’atmosfera. Hi haurà més diòxid de carboni, més escalfament global i un increment més alt de temperatura”.

I conclou que els problemes no solament seran econòmics sinó també de salut i alimentaris.